Demanar perdó: ¿feblesa o virtut?

Com que hi ha pocs problemes al món, des de fa un parell de dies s’ha afegit una crisi diplomàtica entre Mèxic i Espanya. La presidenta electa, Claudia Sheinbaum, ha decidit no convidar Felip VI a la seva investidura que se celebrarà dimarts vinent. El veto al cap de l’Estat espanyol –que acostuma a assistir als relleus governamentals a Amèrica Llatina ja des que era príncep– ha fet que el govern espanyol es negui a enviar cap representació oficial a aquesta cita tan assenyalada (és la primera vegada que una dona assumirà el poder a Mèxic).

Sheinbaum, que sí que ha convidat Putin (l’angelet encara no ho ha confirmat) i Biden (en nom seu hi anirà la seva dona, el president dels EUA no està per a molta ranxera), s’ha justificat recordant que el rei d’Espanya mai va contestar la carta en què López Obrador li sol·licitava que demanés perdó per la Conquesta. Perquè així com el papa Francesc sí que va reconèixer els pecats comesos en nom de l’Evangelització, tal com el va requerir també el mandatari mexicà; la Corona simplement va mantenir el silenci com a resposta a la missiva. Va ser el 2019.

En general, a Espanya, continuem agafant-nos com una ofensa o un desafiament que ens suggereixin demanar perdó. En la cultura d’aquest país la disculpa continua percebent-se com un gest de feblesa o rendició en comptes de com una gran virtut. Si les disculpes no es donen pels GAL, ni per la guerra de l’Iraq, ni per les víctimes de la dictadura, ni per les hòsties de l’1-O; complicat buscar penediment per les atrocitats que va suposar la Conquesta de Mèxic. A més, és gairebé ciència-ficció que un Borbó assumeixi cap responsabilitat. Perquè el "ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a passar" del rei Joan Carles després de l’incident de Botswana no seria el paradigma d’una disculpa sincera. Encara desconeixem si el monarca sentia pena per haver-se’n anat de viatge de luxe en plena crisi econòmica, ser adúlter, assassí d’elefants, haver caigut o que l’haguessin caçat...

Encara que Felip VI no hagi trobat un bon exemple en el seu pare, podria inspirar-se en les fórmules recentment utilitzades per altres monarques. El 2022 el rei Felip de Bèlgica va tornar a lamentar els abusos comesos pel seu país durant el domini colonial del Congo. El rei dels belgues va aprofitar també per tornar al Congo una màscara kakuungu utilitzada per a ritus de l’ètnia Suko, un dels més de 80.000 objectes saquejats durant l’època colonial . I el 2023, es va disculpar pel passat esclavista del seu país durant l’època colonial, afirmant sentir-se "personalment i intensament" afectat.

Carles d’Anglaterra

Tot i que la llista de disculpes dels anglesos sigui interminable, fins i tot Carles d’Anglaterra va reconèixer l’"espantosa atrocitat de l’esclavitud" durant la històrica cerimònia en què Barbados es va convertir en República i Isabel II va deixar de ser la seva reina.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però encara que Felip VI es dignés a seguir l’exemple d’aquests altres monarques, tampoc està clar que això li donés passi a la festa de Sheinbaum. Si bé la mexicana no ho esmenta, el rei d’Espanya últimament genera polèmiques (i roba protagonisme) a les preses de possessió a les quals assisteix. En la investidura de Gustavo Petro se’l va criticar per no aixecar-se en passar l’espasa de Bolívar. En la de Bukele, es va generar debat sobre si la presidenta de la República d’Hondures s’havia d’aixecar per saludar el rei espanyol. I a l’agost, va cridar l’atenció que el cap de l’Estat espanyol se saltés el dress code de la República Dominicana per a aquest tipus de cerimònies.

Que no es posin gaire dignes Sheinbaum i López Obrador. Fa un any, els mateixos pobles originaris els van reclamar que no s’apropiessin dels seus símbols després que el president prengués la llicència de traspassar el bastó de comandament indígena a la seva successora ideològica sense demanar-los permís...