Deu anys de (només) música

Pot semblar una obvietat, però això és un festival de música centrat en la música que fa 10 anys amb orgull. Capritxosament, a més, es diu Festival ·B (anteriorment conegut com a Cara B), com si amb el nom ja deixés entreveure que la sentència que obre aquest text no és tan evident com sembla. "No vol ser una experiència ultrasensorial que vagi més enllà de la música, ni una activitat de vacances per a turistes, ni semblar un centre comercial d’aeroport; és a dir, entenc que així hi ha més ingressos i pressupost per a programació, però nosaltres volem ser un festival centrat en la música i per a amants de la música", defensa el seu director, Adrián D. Bóveda.

Amb aquests fonaments des del seu naixement, el ·B, amb afany prescriptor i els principis clars –"fer una foto fixa del que passa aquí i ara a les escenes independents"–, celebra aquest divendres i dissabte la seva desena edició amb un cartell ple de talent brillant i algun que comença a resplendir. I ho fa de nou al Parc del Fòrum de Barcelona, recinte on van ser empesos fa un parell d’anys quan es van veure obligats a deixar la seva seu original, la Fabra i Coats.

La cita, "un festival independent que va néixer i va créixer de manera totalment orgànica sense cap suport econòmic extern", va aprofitar la mudança per guanyar envergadura i ara compta amb tres escenaris: la novetat és un de dedicat a l’electrònica (molt encertadament batejat com RA ·B). "Ens faltava per tenir una visió de 360 graus de totes les escenes independents. És una representació de l’escena de club local, perquè, a més de saltar i cantar, ens en puguem anar a ballar quan ens vingui de gust", comparteix el senyor Bóveda.

El Festival ·B continua amb la seva exitosa fórmula (10.000 assistents per dia, el límit) de fer una programació cuidada per a cada jornada, a les quals uneix l’etiqueta independent. "No són productes precuinats per la indústria. Són projectes reals que parteixen de la independència, del do it yourself. Allà situem la línia de programació", comenta el seu director, orgullós que durant aquesta dècada frenètica hagin pogut presentar ídols d’avui, artistes que omplen pavellons o estadis, com Dellafuente, C. Tangana, Bad Gyal, Rels B, Carolina Durante i Rigoberta Bandini.

Molt "quilòmetre zero"

En aquesta edició hi passaran Sen Senra, Rodrigo Cuevas, Cruz Cafuné, Guillem Gisbert i Ralphie Choo, extraordinari talent que, per si algú encara ho dubtava, acaba de beneir Rosalía. Un cartell "quilòmetre zero" que compta amb puntuals artistes de fora, com els argentins Él Mató a un Policía Motorizado. "El que ens sembla fonamental és que els artistes internacionals no vinguin a canibalitzar el cartell del festival, que no estiguin per sobre dels locals", apunta el director del ·B, que aquest any presenta noms del moment en català com Mushkaa, Julieta i la balear Maria Hein. "Potser era una assignatura una mica pendent. Estem molt orgullosos perquè el cartell ha quedat molt rodó".

Notícies relacionades

El WTC fa 25 anys amb la vista posada al 2030

Demanar perdó: ¿feblesa o virtut?

El repartiment d’artistes per dies, resumint-lo molt, és que ofereix una nit per a les guitarres i una altra per a l’urban. "Donem veu al que està sonant. La frontera d’estils és cada vegada més difusa, la meitat dels de divendres podrien anar dissabte i al revés", comenta el senyor Bóveda, que apunta que aquesta frontera també s’està difuminant per al seu fidel públic, que adquireix cada vegada més abonaments. Assistents, per cert, que en més d’un 80% venen de l’àrea metropolitana de Barcelona. També és destacable que prop d’un 10% del públic arriba de Madrid.

¿I com s’imagina el director del Festival ·B el futur? "El públic i el projecte demanen a crits poder créixer una mica a nivell d’aforament. És un festival petit, molt còmode. Fa un mes que tenim les entrades esgotades per a un dels dies. Està demanant créixer una mica, sense arribar a ser un monstre, perquè no tindria sentit", conclou Adrián D. Bóveda.