Taylor Swift i l’algoritme

El premi Formentor i les seves Converses Literàries van viatjar en aquesta edició fins a Marràqueix per, allà, al mig del desert –no es pot demanar un escenari més simbòlic pel que té d’esquerp– dilucidar entre altres coses quin paper estan complint les revistes i suplements culturals, ja sigui com a prescriptors, ja com a agents per impulsar la reflexió en aquests temps de crisi del sector i de grans incerteses quant al model de negoci i de falta de connexió amb un públic jove –apreciació generalitzada.

Vint-i-set mitjans van ser convocats, entre els quals nou diaris, generalistes. Abril, la revista setmanal dedicada a la literatura del grup Prensa Ibérica i que s’entrega cada setmana amb EL PERIÓDICO i altres capçaleres com Diario de Mallorca i Diario de Ibiza i que es pot llegir a la web d’El Periódico de España, en va ser una. En el grup de debat cal afegir revistes culturals tan dispars com Granta, Jot Down, Revista de Occidente, El Ciervo, Librújula o l’actual Playground, expulsada del seu paper renovador de la informació cultural a cop d’algoritme.

El perill era caure, com es va insistir al llarg de la jornada, a orquestrar un cor de ploramorts per la difícil situació tant de la premsa com de la falta de lectors. No ajudava que l’actual premi Formentor 2024, l’hongarès Lazlo Krasnahorkai, que avui rep el guardó, s’hagi dedicat a llançar en les seves intervencions andanades crítiques cap al que ell anomena l’"estupidització de la societat", aquesta societat que, acostuma a dir-se, ja cada vegada llegeix menys. Una invectiva que sol dirigir-se als joves, amb qui cada vegada resulta mes difícil connectar, tot i que no tothom va estar d’acord amb aquesta afirmació: "Els joves són els que històricament han transformat la cultura", va dir l’historiador José Enrique Ruiz-Doménech.

Sergio Vila-San Juan, director de Culturas de La Vanguardia, amb claredat i concisió, va explicar com s’ha comportat la cultura espanyola en els últims 50 anys –aviat publicarà un llibre sobre el tema– des dels temps de la Transició, quan la cultura es va vincular gràcies al PSOE al moment polític i es va explicar amb intel·lectuals destacats –com Jorge Semprún– com a banderí d’enganxament, fins al que ell denomina un cert abaratiment de la "informació cultural" ja al segle XXI. L’editora Claudia Casanova va detectar una certa submissió de la cultura espanyola a la potent cultura anglosaxona, malgrat que aquí es viu un moment "molt dolç" respecte a la creació literària i, especialment, en el terreny de l’assaig, com prova l’èxit d’Irene Vallejo.

"Estem en una situació complicada i no puc ser optimista, però sí alimentar esperances", va assegurar Álex Sàlmon, director d’abril, que entre els seus temors va destacar la imprevisibilitat de l’algoritme, un mecanisme de selecció d’informació que "creem nosaltres amb les nostres visites i el nostre consum". Això fa que molts lectors es creïn una bombolla personal i hedonista, en la qual no tinguin cabuda les guerres, per exemple. Basilio Baltasar, president de la Fundació Formentor, va intervenir dient que l’algoritme "acaba convertint-se en el nostre capatàs".

Entendre millor

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per a Jordi Amat, responsable del suplement Babelia d’El País, la fórmula respecte als continguts és tan senzilla com "proporcionar eines als lectors perquè entenguin millor el seu món, el seu país i a si mateixos" i deslligar-se de ser la corretja de transmissió entre les estratègies editorials i el públic. "Per aquesta raó, em sembla més interessant explicar a la gent les claus del fenomen Sally Rooney que la mateixa novel·la de l’autora".

Un altre fenomen de masses, el de la cantant Taylor Swift, es va convertir al llarg de la conversa en la pedra de toc per establir què és o no és cultura. I fins i tot va generar una reflexió interessant de Fernando Vallespín, director de l’exquisida Revista de Occidente: "Si una cultura no se sent representada perd les seves ales i potser Taylor Swift representa la nostra cultura actual". No ho va dir gaire content, però allà va quedar això.