Una dama del teatre, el cine i la televisió

Maggie Smith: La intèrpret britànica (Ilford, 1934), coneguda per la seva participació a ‘Downton Abbey’ i ‘Harry Potter’, entre d’altres, va morir ahir a l’hospital de Westminster. Va guanyar l’Oscar en dues ocasions, com a protagonista per ‘Los mejores años de Miss Brodie’ i com a actriu de repartiment per ‘California suite’.

ealos29138404 in this image released by pbs  maggie smith as the dowager c190222143731

ealos29138404 in this image released by pbs maggie smith as the dowager c190222143731 / Nick Briggs

3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Morta ahir als 89 anys, Maggie Smith serà reconeguda pels espectadors més actuals, sobretot els addictes a la televisió de prestigi britànica, per la seva participació a la sèrie Downton Abbey (2010) i les seves corresponents lectures cinematogràfiques Downton Abbey (2019) i Downton Abbey: una nova era (2022), o per comèdies corals d’inusual èxit com L’exòtic Hotel Marigold (2011), amb seqüela inclosa.

Els més joves potser la recordaran per la seva contribució a l’imaginari de la saga de Harry Potter a la pell de Minerva McGonagall, professora de l’assignatura de transformacions. La cinefília més clàssica i veterana està en deute amb ella per extraordinaris treballs en títols com Viatges amb la meva tia (1972), adaptació de la novel·la de Graham Greene a càrrec de George Cukor.

Debut a finals dels 50

Dama del teatre, presència important en el cine i la televisió sense adquirir mai rang d’estrella mediàtica, Smith va debutar a les pantalles a finals dels 50. Va ser Desdèmona en la versió d’Otel·lo (1965) protagonitzada per Laurence Olivier, i un dels personatges principals de Dones a Venècia (1967), de Joseph L. Mankiewicz, curiosa ficció en què un milionari assumeix com a pròpia la trama de l’obra Volpone, fingeix que està a punt de morir i atrau així fins a casa seva les tres dones que van ser més importants en la seva vida.

Entre 1967 i 1975 va estar casada amb l’actor Robert Stephens, la millor comesa del qual va ser interpretar el detectiu de Baker Street a La vida privada de Sherlock Holmes (1970); junts van protagonitzar Los mejores años de Miss Brodie (1969). A partir de mitjans dels 70, va acostumar a formar part de brillants repartiments corals a què aportava, en general, una fina ironia. En la paròdia de detectius clàssics Un cadàver per postres (1976), ella i David Niven van assumir les caricaturesques funcions del matrimoni d’investigadors d’Ella, él y Asta. A Mort al Nil (1978) va ser una més de les possibles sospitoses del crim comès en una embarcació en ple riu Nil que ha d’aclarir el sagaç Hércules Poirot encarnat per Peter Ustinov.

Notícies relacionades

A California suite (1978), característica comèdia de Neil Simon realitzada per Herbert Ross, va alternar amb Michael Caine, Jane Fonda, Walter Matthau, Alan Alda i altres estrelles que es donen cita en un hotel de Los Angeles. A Quartet (1981) es va posar en mans de James Ivory –amb qui va tornar a treballar en Una habitació amb vista (1985)– per a una recreació de la vida bohèmia parisenca dels anys 20, protagonitzada amb Isabelle Adjani i Alan Bates. I a Fúria de titans (1981), una tragèdia fantasiosa animada per Ray Harryhausen, es va retrobar a l’Olimp amb Laurence Olivier (Zeus) emprenent el paper de Tetis, una nimfa de mar de peus d’argent.

Va intervenir en molt poques grans produccions: l’àvia Wendy del Hook (1991), de Spielberg, i Sister Act (1992), donant la rèplica a Whoopi Goldberg. L’any passat va rodar el seu film pòstum El club de los milagros, tot i que la seva última pel·lícula com a protagonista absoluta, La dama de la furgoneta (com una excèntrica dona que aparca la camioneta davant la casa londinenca de l’escriptor Alan Bennet), es remunta al 2015. El seu pas pels escenaris li va reportar un bon nombre de guardons, i en cine en va guanyar dos Oscar, com a protagonista per Los mejores años de Miss Brodie i com a actriu de repartiment per California suite.