El Dickens més social parla dels temps difícils

Temps difícils explica la història de Coketown, una ciutat industrial fictícia del segle XIX al nord d’Anglaterra que acull una gran quantitat de fàbriques contaminants i els seus empleats oprimits, tot plegat supervisat per l’amo de la fàbrica, Josiah Bounderby, i el seu amic i utilitarista Thomas Gradgrind, el mestre d’escola que intenta acabar amb qualsevol sentit d’imaginació o fantasia en els escolars de la ciutat. Als afores de Coketown hi ha el circ del senyor Sleary, una companyia d’artistes amb pallassades que podrien proporcionar una agradable sensació de distracció a les files oprimides de la població i atiar la imaginació dels nens, cosa que rebutja Gradgrind.

La novel·la comença amb el senyor Thomas Grandgrind impartint amb severitat els ensenyaments en una aula plena de nens de l’escola sobre la importància dels fets: "El que vull són fets. A aquests nens només els heu d’ensenyar fets. A la vida l’únic que cal són fets". Així comença Temps difícils. Ell creu que els fets, i no la imaginació o l’emoció, són la clau per a una bona educació, i educa tots els nens de l’escola i els seus propis fills, Louisa i Tom, d’acord amb aquesta filosofia. Quan una de les seves pitjors estudiants, Sissy Jupe, és abandonada pel seu pare (un artista de circ), el senyor Gradgrind acull la nena per educar-la amb els seus fills d’acord amb aquest sagrat sistema de fets. És llavors quan a la ciutat apareix el circ, i el seu fabulós món serveix de contrapartida al sistema despòtic i estrictament regulat de la ideologia utilitarista.

A l’altra banda, els treballadors de la fàbrica del senyor Bounderby no viuen vides felices sota el seu comandament. Inquiets per la mala sort que tenen, decideixen formar un sindicat, però són traïts per un d’ells.

Expectació i curiositat

Temps difícils és la desena novel·la de Charles Dickens, publicada per primera vegada el 1854, després de ser oferta abans per fulletons. Aleshores Dickens ja havia alçat un enorme prestigi literari amb històries com Oliver Twist, David Copperfiel i Casa desolada, però encara quedaven per venir-ne d’altres que van consolidar el seu geni, com Història de dues ciutats i Grans esperances.

Amb Temps difícils, Dickens va tornar a explotar amb habilitat la seva idea de la novel·la per fulletons; ho feia creant personatges memorables, cosa que comportava que l’expectació per la publicació de cada nou fulletó fos enorme i esperada per milers de londinencs. Sense necessitat dels efectes multiplicadors actuals de la xarxa X i els mòbils, Dickens concitava cada setmana la curiositat impacient de milers de ciutadans ansiosos de saber com continuava la història narrada.

Dickens es creia un reformador social, les seves històries no explicaven res debades i totes elles miraven de donar llum sobre els problemes socials del seu temps, l’Anglaterra victoriana del segle XIX durant la revolució industrial. Aquests problemes són les diferències de classe, l’explotació dels pobres i el treball infantil. Els rics continuaven sent rics i esnobs, mentre que els pobres patien.

Sabia de què parlava i va abandonar una infantesa plàcida, en una família acomodada, per conèixer la misèria: amb 12 anys va haver de treballar en una fàbrica de betums a la vista del públic mentre el seu pare era empresonat per deutes, fet que es va saber després de la seva mort.

A Temps difícils, Dickens adverteix sobre la creixent industrialització que arriba després de la revolució, sobre els desafiaments socials i econòmics que va enfrontar la classe treballadora, però no per por del progrés, sinó perquè veia la industrialització com un augment de la cobdícia dels rics i dels privilegis que tenien respecte als pobres.

Però també parla de la importància de la imaginació davant la filosofia utilitarista imperant que prioritzava els fets i les xifres per sobre de les emocions humanes.

Desafiaments socials i econòmics

Com en altres històries, li agrada establir diferències entre la "bona" gent i la "mala" gent, i assigna destinacions ombrívoles a gairebé tothom. Però com és habitual en Dickens, la "mala" gent és aquella que la societat de la seva època considerava bona: els defensors de la civilització, els ambiciosos homes de negocis que van fer funcionar l’Imperi britànic, els refinats, els educats, els correctes i la noblesa. En canvi, per a ell, els personatges "bons" són aquells que la societat civilitzada menyspreava: els treballadors, els empleats domèstics, els rodamons i els artistes.

En Dickens no hi ha res deixat a l’atzar o la casualitat i, així, a Temps difícils divideix la història en tres grans capítols: La sembra (escampar la llavor de les idees); La sega (la recol·lecció separant els fruits bons dels dolents), i La provisió (l’emmagatzematge dels fruits perquè serveixin d’aliment).

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

Dickens no es va mostrar mai tan indignat com quan va escriure Temps difícils, en què la denúncia de les fal·làcies del credo dels "amos" i de les duríssimes condicions dels treballadors arriba a cotes subversives. Els personatges cínics, mesquins i ridículs es barregen amb els oprimits que encara conserven una fe extraordinària en l’amor, la fantasia i la solidaritat. La galeria dickensiana és tan variada i genial com sempre i està descrita amb una prosa ricament persuasiva i un humor implacable.

És de nou l’editorial Alba la que recupera un dels autors clàssics de la literatura universal. Aquesta vegada amb una traducció impecable de Miguel Temprano García. Es tracta de donar continuïtat a una feina exemplar després de la publicació d’altres títols de Dickens.