Cançons eternes per al Joker

L’equació que connecta la cantant Lady Gaga amb l’American songbook no és nova, perquè tenim els seus dos àlbums amb el ja finat Tony Bennett (Cheek to cheek, 2014, i Love for sale, 2021), així com aquesta llarguíssima residència a Las Vegas, Jazz & Piano, que l’ha mantingut en cartellera des de desembre del 2019 fins al juliol passat. Ara, Harlequin estira aquesta relació en 11 de les 13 cançons de l’àlbum, gairebé totes molt conegudes en mil i una versions registrades al llarg de les dècades.

Picades d’ullet a Judy Garland

Obre el meló la somrient Good morning, peça portadora d’una vivacitat que voreja el punt sinistre i rendició a Judy Garland, que el 1939 la va popularitzar en el seu duet amb Mickey Rooney. L’estela de la que va ser protagonista d’El màgic d’Oz s’aprecia en altres seqüències de l’àlbum, com aquest Get happy, en el qual percebem una Lady Gaga al seu aire, cavalcant a tot swing sobre una big band revolucionada sense descarrilar.

Notícies relacionades

Un recital de màgia i emoció

El City, la prioritat de Pep Guardiola

Ella, Stefani Joanne Angelina Germanotta, canta apreciablement bé, tot i que és cert que es tracta d’un repertori molt trillat. Potser hi ha qui descobreixi aquí peces com la tradicional When the saints go marchin’ in (enriquida, per dir alguna cosa, amb un excèntric solo de guitarra metal), Smile (Charles Chaplin) o l’himne That’s life, que va fer seu Frank Sinatra. Si és així, cal celebrar-ho. En els tempos més pausats hi ha material disfrutable, com World on a string (més Sinatra) o Close to you, que no és un estàndard, sinó una fita de Bacharach & David, portat a un territori homologable, amb arranjaments minuciosos i lluïment vocal de l’artista.

Les novetats més estrictes són dues. L’apreciable tema titular Folie à deux, compost per Germanotta, resulta ser un florit vals amb cor final, bonic i una mica extravagant. I l’altre inèdit, Happy mistake, amb firma d’ella i del seu còmplice habitual Michael Tucker (més conegut com a BloodPop), es desmarca del guió sonor general, però és una sentida balada a guitarra acústica en la qual Lady Gaga es bolca com a intèrpret i deixa anar pistes autobiogràfiques. "Vaig intentar amagar-me darrere del maquillatge, però l’espectacle ha de continuar", canta, barrejant el seu personatge real i el cinematogràfic, i entregant el punt més àlgid de l’àlbum.