Un enfocament als paparazzis

Les fotografies de Frederic de Dinamarca i Genoveva Casanova junts a Madrid a la revista Lecturas el mes de novembre passat van posar en el punt de mira la monarquia danesa. ¿Què feia un hereu al tron casat passejant de la mà d’una socialité? Aquesta exclusiva –sobre la qual mai van parlar els seus protagonistes, per cert– va accelerar l’abdicació del tron de la reina Margarita i la successió del príncep Frederic com a rei de Dinamarca el 14 de gener del 2024. Com si aquestes instantànies mai haguessin vist la llum, el monarca va ocupar el tron amb la seva dona Mary de Dinamarca. "Aquelles imatges van canviar un cap d’Estat. És sorprenent com una fotografia d’una relació afectiva pot canviar la situació política d’un país", explica Santi Acosta, director del nou documental Paparazzi, de Movistar Plus+.

La docusèrie, també creada per Nuria López Escribano, recorre la figura, de vegades polèmica i discutida, dels fotògrafs de la premsa del cor. Els paparazzis capturen el que els personatges coneguts volen amagar sobre la seva vida i, durant molts anys, han format part d’un negoci milionari. Però la seva imatge ha patit un deteriorament en els últims anys.

"El documental dibuixa l’evolució social i cultural de la societat espanyola des de fa 50 anys fins ara, com hem canviat els espanyols des de la transició", exposa Acosta. "L’interès pel cos femení en aquell moment, quan veníem de la dictadura franquista i la censura més absoluta, fins a la cura d’avui amb el cos de les dones i la intimitat de les persones", apunta el periodista. A través de les fotografies dels paparazzis es veu una evolució en el sentit de la imatge, però també en la manera d’aconseguir-la. Després de viure la seva època daurada entre els 80 i els 90, la imatge dels paparazzis es va anar deteriorant. "Van aparèixer les televisions, que necessitaven un contingut més impactant que les revistes i demanaven als reporters que perseguissin els famosos d’una manera molt més agressiva. Actualment, rebutgem aquestes pràctiques", assegura el director de la sèrie.

En primera persona

El format compta amb testimonis de fotògrafs com Antonio Montero, Mickey Leshay i Lalo Álvarez; celebritats molt populars a la premsa rosa, com Ana Obregón, Marta Sánchez, Francisco Rivera i Norma Duval; periodistes com Jaime Peñafiel, Ángeles Caballero, Martín Bianchi i Rosa Villacastín, i directors de revistes del cor, com Jorge Borrajo (Semana), Luis Pliego (Lecturas), Vicente Sánchez (Diez Minutos) i Mamen Sánchez (¡Hola!).

"L’amistat entre els paparazzis i els famosos és difícil i és una relació en principi contra natura. Un busca la imatge que l’altre vol ocultar habitualment", comenta el director. Però hi ha vegades, com confirma Norma Duval en el documental, que les celebritats necessiten la premsa. "Quan un artista està en promoció necessita ser notícia", reflexiona el periodista.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La premsa del cor ha anat canviant al mateix temps que ho feien els seus famosos. Mentre que les celebritats d’abans eren "molt més llunyanes, apareixien menys, es coneixia poc de la seva vida privada i podien mantenir una imatge de glamur molt més elaborada", els famosos d’ara estan presents "diàriament i són més escrutats per les xarxes socials i pels programes, pel que hi ha una atenció molt més massiva i no poden mantenir aquest glamur", analitza Acosta.

Amb les xarxes socials i el major control de les celebritats de la informació que es publica, ¿arribarà el final de la premsa rosa? "La informació del cor no morirà mai perquè l’interès per la vida dels altres és evident en l’ésser humà", assegura Acosta. "Els paparazzis estan ara a la recerca de la foto que el famós no vol publicar a les xarxes socials. Aquesta foto sempre estarà allà i els donarà diners perquè és la que vol el lector", conclou el director.