Pau Debon: "Avui, per a molta gent, anar a un concert significa sortir de festa"
Més de vuit anys després de la seva dissolució, van tornar el 2022 anunciant 10 únics "concerts grans" que s’acabaran convertint en 81 actuacions. ¿Desbordats per la resposta popular?
No sabíem com ens aniria. El factor clau ha sigut el retrobament que hi ha hagut entre els membres del grup. Hem estat tan alineats, que per això hem tingut ganes de seguir. Mai ens hem barallat, però en l’etapa anterior hi va haver un esgotament després d’anys de gires i aeroports. Quan ho vam deixar, no hi havia aquest feeling entre nosaltres. Després de tornar amb els concerts grans, vam veure que Antònia Font necessitava un altre format.
D’aquí ve la gira de teatres i auditoris d’aquest any.
No hem parlat gaire d’això entre nosaltres, però crec que les cançons d’Antònia Font tenen uns matisos que són importants i que no es perceben en un Palau Sant Jordi o en un Primavera Sound.
¿Creu que ha canviat la manera d’assistir a un concert? De vegades sembla que no es tracti només de disfrutar d’una música, sinó de compartir-ho a les xarxes i que consti públicament que has format part d’una cosa mítica i èpica.
Sí, però nosaltres intentem frenar tot això i anar a l’antiga. Avui dia, per a molta gent, anar a un concert significa anar a un festival, sortir de festa. Per això volem posar en valor aquesta gira, i que hi hagi gent que compri la seva entrada no per anar de festa, sinó per assistir al concert d’un grup que li agrada. Jo al Palau Sant Jordi no em vaig sentir còmode, ni al Primavera, ni al Cruïlla... No et sents bé, hi ha molta gent i és una cosa que et tensa.
És sorprenent que torni un grup i es trobi amb molt més públic del que tenia.
No sé dir per què. Perquè no som un grup gaire actual. Jo veig els grups que ho peten ara i tenen una manera de fer molt diferent. Ara als concerts hi ha molt greu i molt sample gravat. No ho critico, ¿eh? Però als festivals moltes vegades la persona que està en escena és el menys important: hi ha la gran pantalla, les imatges potents, el so greu i ballable... Nosaltres no portem res gravat. El que sona és el que generem tots cinc.
Al final, resulta que, per a una banda, separar-se i tornar en el moment just és el millor negoci.
Tornar ens feia molta por. No que no hi hagués gent esperant-nos, sinó que es pensés que tornàvem per nostàlgia, sense res a dir. Hauria sigut un pas enrere.
La traca final de la gira, al febrer, l’obrirà el concert de Madrid, a La Riviera (dia 2). ¿Els queda l’assignatura pendent de ser més coneguts a escala espanyola?
La nostra intenció ha canviat molt. Abans, tota la nostra vida era Antònia Font. No hi havia fills ni res més, i sí que teníem un objectiu de conquerir territori. Ara això ha desaparegut. En el passat vam actuar a Madrid i teníem un públic que espero que torni a ser-hi. Gent oberta de ment, a qui no li importa l’idioma i a la qual li agrada el que fem.
¿I per què un concert a París (sala La Maroquinerie, 16 de febrer)? Aquesta ciutat que a Joan Miquel Oliver li ha inspirat cançons com M’encanta París i Oh la la, i a la qual ell mai ha anat.
Doncs no sé dir-ho gaire bé. El Bernat (Muntaner, mànager del grup) ens va contagiar la idea. Sempre hi ha hagut aquesta relació del Joan Miquel amb París. Diu que li fa molta por anar-hi, perquè la té idolatrada, i si no li agrada... ¡Quina davallada!
I a Barcelona, on aquest any han omplert dues vegades el Palau i dues més el Teatre Grec, tancaran gira al Liceu (24 de febrer), escenari en el qual, el 2008, van presentar el disc Cosir i cantar..
Una sala en la qual vam fer aquell concert tan especial, que va gravar TV3 i s’ha anat reemetent. Teníem molta por de la gira amb l’orquestra, no sabíem com funcionaria, i va ser molt guapo.
¿I després, què? ¿Seguirà Antònia Font?
Notícies relacionadesTanquem gira i deixem les portes obertes. Hi haurà una pausa, a veure com respirem. No puc dir que s’acabi Antònia Font, perquè ara s en un moment molt agradable, però anem amb peus de plom. Allò de planejar a un any vista, un disc, una gira, tot això ha desaparegut. Vivim al dia.
Però li agrada pensar que el grup continuarà.
Si ara em dius de tornar en gran... Aquest any hem fet massa concerts, per al meu gust, per al meu estat mental. Està bé, però no era la idea original.
