El teu fill ja no aprendrà anglès escoltant música
El domini d’aquesta llengua entre la joventut espanyola no arrenca, i ja ni tan sols es pot confiar en les cançons pop-rock com un incentiu per aprendre-la: avui la música llatina arrasa
Una amiga em transmetia fa dies la seva estranyesa pels gustos musicals de la seva filla de 13 anys, a la qual s’havia vist acompanyant, quin remei, a un concert del porto-riqueny Myke Towers. "La nova generació escolta molt poca música en anglès, gairebé tot és llatí i en espanyol", se sorprenia, ella que va créixer al so de Springsteen i els Stones.
L’onada llatinoamericana ha entrat a Espanya fins al moll de l’os en molt poc temps. En el nou informe de l’IFPI, associació fonogràfica mundial, Espanya és un dels països europeus que menys música autòctona consumeix, quan fins fa quatre dies estava entre els que més. Entorn d’un 40% dels èxits ho són, davant el 70% de França i el 90% d’Itàlia. Però hi ha un 40% que no és espanyol, que compta com a estranger i que és llatinoamericà. Utilitza la mateixa llengua i és percebut pels espanyols com a propi o familiar.
En el top 10 espanyol d’àlbums de l’any 2023 n’hi ha sis d’artistes llatinoamericans (dos de Bad Bunny i els de Karol G, Rauw Alejandro, Feid i Mora), quan només fa quatre anys, el 2019, no n’hi havia ni un de sol. El 2020, punt d’inflexió, ja se’n van colar tres. El 2021, quatre, i el 2022, cinc. Ja veurem en aquest 2024. Colòmbia i Puerto Rico són el segon i tercer fabricants de hits mundials, només per darrere dels Estats Units. Diu l’IFPI que els oients de música llatina solen escoltar novetats de l’últim any i mig, i no van més enrere. Creu i ratlla en el relat musical.
Notícies relacionadesEn altres temps, molts jovenets cultivàvem l’anglès mirant de desxifrar les lletres de Dylan, Bowie o Patti Smith. I per entendre què diantre ens deien quan anàvem a veure’ls, entre cançó i cançó. La música, aquest poderós incentiu. Ara llegeixo que el nivell d’anglès de la joventut espanyola s’estanca o fins i tot retrocedeix, segons l’índex Education First, i que segueix a la cua d’Europa. Però quan en un concert el cantant anglo explica una anècdota, el públic, més que en el passat, replica amb complicitat i riu les gràcies. ¿Ho entén o ho fa veure? ¿O els que reaccionen són tots guiris?
Potser caldrà prendre’s l’anglès una mica més seriosament: la quitxalla actual pot familiaritzar-se amb paraules clau de l’entorn tecnològic, però allò de confiar que ja ho aprendrà atenent els versos dels seus ídols musicals no sembla gaire realista ara. Tret que es consideri com un acostament a la llengua de Jane Austen adoptar vocables tals com janguear, random o cringe.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.