TikTok i l’‘streaming’ donen peua cançons cada vegada més curtes

Una altra de les que ha marcat l’estiu 2024 ha sigut Charlie XCX. El seu Brat summer ("Estiu de nena consentida") ha adquirit tanta popularitat que fins i tot Kamala Harris el va utilitzar en la campanya electoral i TikTok s’ha omplert dels balls virals d’Apple o Guess, amb Billie Eillish. Cap d’aquestes dues cançons arriba a 2 minuts i 30 segons.

No és una cosa exclusiva de les dues noves ambaixadores del pop: la brevetat sembla haver-se instal·lat com a nova tendència musical. Sembla que queden lluny els dies en què cançons com November rain de Guns N’ Roses (8.57) i MacArthur Park (7.21) de Jimmy Web acaparaven les llistes d’èxits. En tot just un quart de segle, la durada mitjana de les cançons ha disminuït en 1 minut i 48 segons.

Així ho demostra una anàlisi feta per aquest diari, que ha calculat i comparat la durada mitjana de les cançons més escoltades de les últimes dècades. Una mitjana que ha anat baixant dels 4.20 minuts de l’any 2000 als 3.17 del 2020. A falta dels resultats oficials del tercer trimestre, la provisional d’aquest 2024 se situa en 2.48.

I no es preveu que aquesta xifra hagi de pujar: de les cançons que aquesta setmana componen el top 50 de Spotify, la plataforma més gran de streaming a escala mundial, el 48% no arriben als tres minuts. No només això, sinó que només una quarta part (12 cançons de 50) supera els 3.30. Més enllà del discurs nostàlgic ("la música bona era la d’abans") al qual ha de fer front tota nova generació, la realitat és que la durada de les cançons sempre ha fluctuat en el temps i s’ha adaptat a les noves tecnologies del sector.

Música i tecnologia

"Els primers senzills de vinil podien emmagatzemar uns cinc minuts per les dues cares", recorda Hans Laguna, músic i sociòleg. "Això va fer que entre els 50 i 60 l’habitual fossin cançons més curtes, d’uns dos minuts i mig perquè si no perdien qualitat". Per descomptat, sempre hi havia els que trencaven tots els motllos. Pink Floyd vorejava els 20 minuts de cançó als 70, però no va ser fins al cap d’una dècada, amb l’arribada del CD, que va començar una nova era: la de l’experimentació. Al permetre un emmagatzematge més gran, el CD posava fi a les limitacions musicals. Els artistes donaven curs a la creativitat component ponts, introduccions i tancaments de guitarres que s’estenien durant minuts.

Els 80 i els 90 van marcar una transició musical, amb cançons que cada vegada eren més llargues i que es van acabar estabilitzant als 2000, amb una mitjana que superava els quatre minuts de durada. Però el 2006 naixia Spotify i, des d’aleshores, el gegant de l’streaming no ha parat de créixer.

El model de negoci plantejat per la plataforma, que ja té 615 milions d’usuaris arreu del món, tornava a reformular la indústria musical. Potser el canvi més rellevant és la forma de retribució: Spotify només monetitza les escoltes que superen els 30 segons.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"Això implica que les cançons t’han d’enganxar abans d’aquesta marca", explica Laguna. "Els artistes no volen que les passis abans perquè, si no, no hi guanyen diners". A conseqüència d’això, les cançons són més curtes i amb la tornada més a prop de l’inici. Ja no calen les floritures: ni introduccions, ni ponts ni pretornades. "Tot això va disminuint. Ara es busca un ganxo potent, que sol ser la tornada perquè és la part més reconeixible i enganxosa", afegeix.

En aquest nou panorama, la xarxa social TikTok s’ha convertit en un dels grans aliats de les discogràfiques. Bressol d’una nova generació d’artistes, que inclou noms com ara Doja Cat, The Kid Laroi i la ja esmentada Carpenter, aquesta aplicació xinesa permet crear vídeos curts amb cançons que acaben sent virals. "Simplement és la nova manera de fer les coses", conclou Laguna.