Els millors plats del món sense ser cuiner

Potser el títol d’aquest reportatge sembla enganyós, però no deixa de ser cert perquè l’argentina Paula Gertel i l’australià Cameron Fraser creen peces de vaixella per als millors restaurants del món. Així que es pot dir que fan, literalment, els millors plats del món. Per a Disfrutar, Asador Etxebarri, Diverxo (primer, segon i quart en la llista de The World’s 50 Best Restaurants del 2024), El Celler de Can Roca, els menjadors dels hotels Ritz de Nova York i Los Angeles que gestiona José Andrés... Però també treballen per a Aürt, Els Tinars, Can Jubany, Alapar, Mediamanga, Desde 1911...

Gertel sempre s’havia interessat per la ceràmica i la gastronomia. En la seva Argentina natal va aprendre a modelar figures mentre treballava de dissenyadora gràfica, i de tant en tant feia vasos, tasses i plats per al seu ús personal. Després de donar a llum la seva filla es va interessar per la seva alimentació i es va dedicar a la cuina macrobiòtica en menjadors escolars.

Casualitats de la vida, la fotògrafa gastronòmica Becky Lawton, establerta a Barcelona, va descobrir una de les seves tasses i es va posar en contacte amb ella per utilitzar les seves creacions com a attrezzo per a les seves fotos d’alta cuina. Paral·lelament, al muntar un menjador d’una escola va conèixer la família que regenta el restaurant La Blava, a Calella de Palafrugell, que la va animar a presentar la seva obra a Silvia Pardo, d’Acme, empresa distribuïdora de vaixella per a restaurants d’alta cuina.

Pardo la va incorporar al seu catàleg i, de mica en mica, van començar a demanar-li peces. Va ser abans de la pandèmia. Primer no gaires; després moltes; avui dia moltíssimes. S’han convertit en tot un referent.

En aquell temps, Fraser ja compartia taller amb Gertel. Ell, un artista gravador que exposa esporàdicament al seu país natal, és un manetes prodigiós, cosa que va descobrir la seva companya quan, esgotada amb els encàrrecs, la va ajudar amb un motllo tallador que va accelerar el procés. Com que cada vegada entraven més i més comandes, es van associar.

Inventor

Fraser, a més, és inventor d’artefactes que no ha patentat i que els permeten crear un bon nombre de peces d’una tacada amb una uniformitat sorprenent malgrat ser tan artesanes. Per exemple, ha adaptat una màquina de fer xoriços: per on sortia l’embotit ara hi surt el fang, que agafa tota mena de formes gràcies als adaptadors geomètrics que col·loca a la sortida de l’estri. Hi fa calaixos de coberts, per exemple. Però n’hi ha més: el torn amb què fa les peces porta un motllo d’escaiola que omple de fang i al qual s’uneixen, quan comença a girar, dues petites pales amb què crea la figura que vol.

Notícies relacionades

Un enfocament als paparazzis

Sigrid Nunez: "Avui Trump és una amenaça més gran per a la democràcia que el 2016 o el 2020"

Descriuen l’estil de la seva obra conjunta com a "rusticitat elegant". "S’hi percep la mà, es nota que és artesanal, però té acabats molt delicats". I no hi ha millor etiqueta veient aquestes peces que combinen esmalt i polit i que sovint semblen escultures que et demanen que les toquis. Que ningú pateixi per la seva fragilitat, ja que són més resistents del que ens podem imaginar, i molt més que quan van començar, fa set anys: recorden que a Diverxo els van demanar que arreglessin els cops al cap d’unes quantes setmanes de servei.

"Ens pensàvem que era perquè és un restaurant molt canyer, però es veu que no". Així que van buscar una altra fórmula que incloïa el gres de Manises i que els permet mantenir el seu estil, "aquest punt sorrenc que crida al contacte". Aquest torn especial els va ajudar a aconseguir-ho.