De l’1 al 6 d’octubre

El cas Altsasu arriba al Romea en forma de ficció documental

L’obra relata l’enfrontament que es va produir en un bar entre dos guàrdies civils i les seves parelles i joves de la localitat navarresa.

Una escena de Altsasu, del 1 al 6 de octubre en el Teatre Romea

Una escena de Altsasu, del 1 al 6 de octubre en el Teatre Romea / La Dramática Errante

2
Es llegeix en minuts
Anna Maria Iglesia
Anna Maria Iglesia

Periodista

ver +

"¿Pot el teatre, sense adoptar una posició venjativa o compassiva, contribuir a estroncar les ferides i a revelar les cicatrius? Perquè aquest és el paisatge de després: res pot arrelar si el subsol oculta un intermitent cementiri", va escriure José Sanchís Sinisterra en ocasió de la presentació de Cicatrizar, projecte de creació dins del seu laboratori de dramatúrgia Nuevo Teatro Fronterizo. Dins del projecte va néixer Altsasu, que, a partir d’avui i fins diumenge vinent, es podrà veure al Teatre Romea. "És una pena que, per problemes de calendari i programació, tan sols pugui representar-se durant aquests pocs dies", va comentar Josep Maria Pou, director del teatre, durant la presentació a la premsa.

No és la primera vegada que Maria Goiricelaya i Ane Pikaza, fundadores de La Dramática Errante, segell artístic/teatral centrat en la creació de projectes que dialoguen amb el seu entorn social, polític i humà, porten Altsasu, el seu primer espectacle propi, a Catalunya: de fet, van ser al Festival Grec del 2023.

Notícies relacionades

Ara arriben "a la catedral del teatre", el Romea. Pou, que va treballar amb La Dramática Errante quan es va posar a les ordres de Calixto Bieito per interpretar Falstaff a Erresuma, Kingdom, Reino, es mostra entusiasmat davant la representació d’aquesta obra, que trasllada a l’escena el que va passar el 15 d’octubre del 2016 i els dies posteriors en un bar d’Altsasu, a Navarra: aquella nit es va produir un enfrontament en el qual van estar implicats dos guàrdies civils i les seves parelles i alguns veïns del poble. La conseqüència d’aquesta baralla van ser alguns detinguts i el turmell trencat d’un dels agents. Dies després que el poble es convertís en un plató de televisió, el Col·lectiu Víctimes del Terrorisme del País Basc va denunciar el que havia passat a l’Audiència Nacional, introduint l’acusació de terrorisme com un dels possibles delictes comesos. Com a resultat, al començament del judici, el 16 d’abril del 2018, es demanaven per als vuit acusats entre 12 i 62 anys de presó.

Goiricelaya, no obstant, prefereix parlar de ficció documental. De fet, especifica que "tot i que molts dels diàlegs estan trets de declaracions dels encausats, hi ha escenes que han sigut creades i imaginades per donar més ritme a la narració, escenes que no sabem si van tenir lloc, però que hem imaginat".