‘Ajoblanco’ i ‘Star’ celebren 50 anys de contracultura

¿Hi havia més llibertat a l’Espanya del franquisme, aliena als paradigmes de la correcció política i a la burocratització de la cultura? Aquesta idea sol ser assenyalada com una boutade, sobretot per les noves generacions, però és subjacent en el discurs d’un probe agitador com és Pepe Ribas, fundador, el 1974, de la revista Ajoblanco, far contracultural que, juntament amb una altra capçalera llegendària, Star, es disposa a celebrar el 50è aniversari de la seva creació amb la sensació que el futur ja no és el que era.

Així ho van apuntar tant Ribas com Juanjo Fernández, editor de Star, ahir a la cocteleria Dry Martini, on van anunciar una festa d’aniversari, el 22 d’octubre a l’Apolo (amb Raúl Rodríguez i el grup subnopunk travesti Ruïnosa y las Strippers de Rahola), i compartir la seva mirada cap aquella contracultura que un dia va aflorar sota radar. "El franquisme estava obsessionat amb els que lluitaven per arrabassar-li el poder, i no amb els que volien canviar la societat", observa Pepe Ribas. "Aquest era el nostre objectiu, però des de la llibertat i el debat d’idees, no des de les ideologies, on sempre hi ha gent que ho sap tot. ¿Va fracassar la contracultura? Vam canviar la vida quotidiana de tots els espanyolets amb la revolució sexual i l’ecologia, i defensant que es podia viure d’una altra manera".

Ajoblanco, l’etapa clàssica del qual va abastar des de 1974 fins a 1980 (els mateixos anys que va durar Star) i que va tenir una segona vida entre 1987 i 2000, anuncia novetats: renovarà la seva web amb nous continguts i crearà la fundació Ajoblanco. "Després de la negativa de les autoritats a muntar el museu dels 70, uns anys clau, ho farem nosaltres. I una gran exposició a la Virreina", precisa Ribas. "Apostarem per la gent jove i la consolidada, que tingui ganes de crear cultura crítica".

Notícies relacionades

Madrid reuneix la indústria cinematogràfica i audiovisual iberoamericana

Mompou, Gershwin i Ravel estrenen l’acústica de l’Auditori

Per Ajoblanco van passar, assegura Ribas, més de 6.000 col·laboradors, una xifra sorprenent. I d’ampli espectre: Enrique Vila-Matas, Quim Monzó, Luis Racionero, Ramon Barnils, Karmele Marchante... Amb Star no hi havia autèntica rivalitat, assegura. "Érem dues cares d’una mateixa moneda. Ens ajudàvem. Ells ens posaven publicitat i nosaltres a ells". Per a Juanjo Fernández Star va ser "com una escola" per a dibuixants, pintors i fotògrafs com El Hortelano, Ceesepe, Ouka Leele, Nazario, Alberto García-Alix o Mariscal.

Ribas confia encara a sacsejar els fonaments de la societat. Veu Barcelona "molt adormida, però no tant com sembla", observa. "El pitjor és que va guanyar la cultura burocràtica, de subvencions i IVA, i tot això acaba amb la cultura". La pinzellada negríssima la posa Juanjo Fernández. "Hi ha un llibre de Maurizio Ferraris anomenat La imbecilidad es cosa seria on diu que el 70% de la població és idiota. Bé, jo crec que aquest percentatge ha augmentat, perquè abans algú podia dir una estupidesa a la barra d’un bar i es quedava allà, mentre que ara es pot difondre per tot el món".