‘Un matrimoni de Boston’ torna amb Vilarasau i Marco a Barcelona

Estrenada a l’Espai Lliure el 2005, Un matrimoni de Boston va ser un èxit instantani. Una obra inèdita als teatres catalans que, tot i així, va aconseguir esgotar entrades. En total, 16.000 persones van passar per les butaques per veure aquesta obra de David Mamet, dirigida per Josep Maria Mestres i amb les actrius Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco en el repartiment.

"És una obra molt lluminosa, un joc molt divertit. [...] Al seu dia ja ens ho vam dir: ens ho hem passat molt bé, hem de repetir-la", recorda el director. Han hagut d’esperar 20 anys, però l’obra torna als escenaris amb una coproducció de La Villarroel i Un 9 Teatre a l’Est. I, a més, ho fa repetint elenc: Emma Vilarasau i Marta Marco, acompanyades per Emma Arquillué, tornaran a protagonitzar l’obra.

Això sí, no repetiran papers: Vilarasau agafarà el d’Anna Lizaran (que va morir el 2013, víctima d’un càncer), Marco interpretarà el de Vilarasau i Arquillué agafarà les regnes de la criada que va interpretar Marco. Un joc de les cadires teatral que ha produït anècdotes hilarants, com recorden les actrius: "Hi va haver moments de l’assaig en què l’Emma recitava les meves frases i a mi se me n’escapaven de l’Emma", diu entre rialles Marco en la roda de premsa celebrada al Teatre Villarroel de Barcelona, que del 12 d’octubre al 15 de desembre serà la seu de la reposició, tot i que abans s’estrenarà a Girona, el 4 d’octubre, al festival Temporada Alta.

Canvi de rols

Per a les actrius i l’equip, aquest canvi de rols entre actrius té una significança molt profunda, demostra que l’obra és viva, i dona noves dimensions tant als personatges com a les actrius, com al text. Una idea que ha resumit Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta: "Les obres de teatre són fils que acompanyen les nostres vides. Els actors canvien, agafen nous rols o en reprenen d’antics, i les històries van impregnant de moltes formes en la memòria del país".

Arquillué és el viu reflex d’aquest fenomen. Va veure l’obra amb només 10 anys, i la recorda com un d’aquells moments d’il·luminació que la va empènyer a dedicar la seva vida al teatre. Ara, serà l’encarregada de protagonitzar el relleu generacional. "Qui sap, potser en 20 anys torna a participar-hi amb un altre rol", elucubra Mestres. Vilarasau, per la seva banda, farà sobre l’escenari un petit homenatge a la memòria històrica d’aquesta obra: portarà el mateix collar que Lizaran va vestir en la representació original.

Tant el director, el traductor com les actrius han reflexionat sobre la vigència del text original de Mamet. Per a Vilarasau, "hi ha textos que, quan són bons, s’actualitzen sols. I és el cas d’Un matrimoni de Boston. Ara, després de les onades feministes i LGTBI, l’obra parlarà diferent de la societat". Hi coincideix Joan Sellent, encarregat del treball de traducció al català, assegurant que 20 anys després no ha hagut de canviar pràcticament res de la traducció, i que continua sent igual de moderna i actual que quan li va arribar per primera vegada a les mans.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La contemporaneïtat del text s’explica per diversos motius. Per començar, els seus protagonistes, una parella de lesbianes totalment desinhibida, amb molta complexitat i profunditat emocional, que viu lliure en un context retrògrad i advers (l’obra està ambientada en l’època victoriana). Però també pels temes que aborda, des de la llibertat amorosa sense arrelaments ni possessions, fins a una concepció de les afeccions revolucionària en molts aspectes (¿s’intueixen traces de poliamor en un text teatral del 2001?).

Malgrat que el text és pràcticament igual al 2005, la proposta de Mestres és radicalment diferent. Des del vestuari fins a l’escenografia, està pensada per oferir una experiència nova per a tots aquells que van poder disfrutar de l’obra fa gairebé dues dècades. Això sí, "seguirà sent una festa igual d’inoblidable", promet, assegurant que es compliran les expectatives, que són molt altes: més de 10.000 persones que ja han comprat en la prevenda, la més alta en la història de la Villarroel.