Cine social tan punxant com emocionant

El cineasta suec Levan Akin, director de Solo nos queda bailar (2019), firma aquesta pel·lícula sobre una mestra jubilada (Mzia Arabuli) que viatja de Geòrgia a Turquia a la recerca de la neboda, una noia trans el parador del qual desconeix. D’inici Crossing apunta a pel·lícula sobre un personatge en fase de recerca i en procés de descobriment i/o redempció. Però, segons avança, descobrim que no té cap intenció de posar exclusivament el focus sobre la protagonista. Ella és el cor del relat, però també ho són l’adolescent que l’acompanya i l’advocada trans amb la qual creua els seus passos. Akin s’acosta amb tanta atenció i afecte a aquests personatges com a la professora. El mateix fa amb la ciutat, Istanbul, molt més que l’escenari.

Crossing es converteix així en una crònica respectuosa i vívida de la vida de tres persones unides per la recerca d’una cosa que els completi, que els faci viure plenament. Delicat amb el text (no qüestiona els personatges, no s’excedeix ni en l’emocional ni en la duresa de les situacions), polit en la posada en escena i atent a la mirada i el gest dels actors, Akin firma un exercici de realisme cinematogràfic tan commovedor com punxant i crític amb un món que pot arribar a ser molt hostil.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Crossing’

Levan Akin (Estrena: 4/10/2024)