La inesperada tornada del VHS

Seguint l’exemple de companyies especialitzades tan apreciades pels col·leccionistes com la britànica VicePress o la nord-americana Terror-Vision, Ediciones 79 ha començat a editar pel·lícules «en un format nou»: el vell VHS; «la pedra angular de la mitificada era del videoclub», diu Joan Castelló, copropietari d’El Setanta-Nou i responsable d’aquesta iniciativa que ell mateix qualifica de «bogeria». Els dos títols elegits per inaugurar aquesta aventura són el gran clàssic del fantaterror espanyol No profanar el sueño de los muertos (1974), de Jordi Grau, i una de les últimes sensacions del cine de terror contemporani, El último late night (2023), dels australians Cameron i Colin Cairnes.

«De moment, fem tirades molt limitades, de només 100 exemplars, perquè som conscients que el del VHS és avui un mercat molt reduït, de col·leccionistes nostàlgics que van créixer amb aquest format i que valoren l’objecte», explica Castelló. Fan falta certament grans dosis d’amor i nostàlgia per apreciar un format amb tantes limitacions –les pel·lícules tenen una relació d’aspecte 4:3, estan doblades, no admeten extres per qüestions d’espai i a més cal rebobinar les cintes–, però això no és obstacle perquè en el mercat de segona mà s’arribin a pagar «autèntiques burrades» (2.000 euros i fins i tot més) per vídeos de títols rars, «sobretot de pel·lis de terror i eròtiques».

Els nous VHS d’Ediciones 79 han sortit a la venda al preu gens mòdic de 55 euros. «És car, sí, però hem volgut fer unes edicions molt cuidades –amb els vídeos serigrafiats i dissenys nous de l’il·lustrador Mikiedge– i hem ajustat tot el que hem pogut», apunta Castelló. Produir avui dia VHS no és barat, entre altres raons perquè a Europa hi ha només una empresa que es dedica a fabricar-los (és al Regne Unit). «Per a nosaltres, l’important era fer-ho amb qualitat. Clar que teníem l’opció d’agafar 10 reproductors, gravar en pla pirata com gravàvem a casa abans i fer tirades curtes, però això no tenia gaire sentit».

Veure un renaixement

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Hi ha la possibilitat que vegem en els últims anys un renaixement del VHS com ha passat amb el vinil? «És molt difícil, perquè el vinil mai es va deixar de vendre a les botigues, com sí que ha passat amb el VHS, i perquè des del punt de vista de la qualitat de la imatge i de la tecnologia, el VHS és molt poc defensable en l’època del Blu-ray i el 8 K –admet Castelló–. No crec que els nanos de 20 anys comencin a comprar vídeos, però per a la gent de la meva generació [el Joan té 42 anys], que va arribar al cine a través del videoclub, aquest format té un encant nostàlgic com cap altre, i no és estrany que hi hagi un nínxol de col·leccionisme molt viu. I pensa que a Espanya hi ha molta cultura de vídeo, perquè aquest país va arribar a ser el tercer o quart mercat mundial, que és una bestialitat».

De moment, els d’Ediciones 79 es volen prendre aquesta aventura amb calma. El pla inicial és fer un nou llançament per a Nadal i editar sis o set referències a l’any, sempre de cine de terror i fantàstic. «Amb aquesta història, nosaltres sortim a empatar, no ho fem per guanyar diners. Ara, si deixem d’empatar i comencem a perdre, haurem de renunciar, perquè al cap i a la fi això és una empresa». Una empresa, El Setanta-Nou, que suma 15 anys de creixement continuat mentre al seu voltant tothom els adverteix que el format físic s’acaba. «És clar que el mercat és avui molt més petit, però aquí som. Resistint».