La 2 recorda, 40 anys després, la rebel·lia de ‘La bola de cristal’

Al cementiri de Polloe, a Sant Sebastià, hi ha una làpida que es distingeix de la resta perquè hi té enganxada una bola de vidre. Algú també hi ha deixat penjat un dibuix d’una dona de celles frondoses, ullals punxeguts i amb cables com a cabellera. És la Bruja Avería, el personatge més emblemàtic de La bola de cristal, el transgressor programa infantil i juvenil dels anys 80 que va marcar diverses generacions d’espanyols, sobretot els que llavors anaven a l’escola.

La tomba pertany a la seva creadora, Lolo Rico. Coincidint amb el quarantè aniversari de l’estrena del famós programa, La 2 ofereix aquesta nit (21.30 hores), dins d’Imprescindibles, el documental Loa poderes de Lolo, que repassa la trajectòria de Rico. Una dona que, en l’àmbit personal, es va rebel·lar contra les imposicions de la seva època i, en el professional, va impulsar un espai infantil que animava els nens a utilitzar la imaginació i a desenvolupar un esperit crític, que els ensenyava que no passava res per ser diferent i per on van desfilar els artistes de la movida madrilenya.

Perquè a La bola de cristal, que es va emetre del 1984 al 1988 a La 1 de TVE els dissabtes al matí, podia aparèixer des de Javier Gurruchaga fent un discurs caracteritzat com a Margaret Thatcher a una Alaska amb els cabells de colors, la presentadora, intentant seduir un Kiko Veneno transformat en Frankenstein. O Pablo Carbonell disfressat de vampir i aconsellant la jove audiència: "Que no et xuclin la sang, l’autonomia és teva".

"Digues-li al coco que pensi una mica". "Sol no puc, amb amics sí". "Créixer és meravellós". "Tens 15 segons per imaginar. Si no se t’ha acudit res, potser hauries de mirar menys la tele", van ser algunes de les frases que La bola de cristal va convertir en himnes en un programa que tractava els nens com a adults i que va fer que el seu públic creixés aprenent amb els àcids guions dels Electroduendes i descobrint nous grups musicals que van gravar allà fins i tot els seus primers videoclips.

Com a Mecano, El Último de la Fila, Nacha Pop, Radio Futura, Los Secretos, Los Ronaldos, Gabinete Caligari, Sinistro Total, Golpes Bajos i Hombres G. "Lolo Rico va ser una descobridora de talents", recalca al documental Anabel Alonso, que va fer les seves primeres aparicions televisives en aquest xou.

"Va ser un programa crític, musical, lliure, que no existeix actualment", afirma Kiko Veneno en aquest treball, dirigit per Nino Fontán i Itziar Bernaola i realitzat per Miguel Alba Rico, un dels set fills de Lolo Rico, que també exerceix de narrador. A més, recorda que Rico va acabar dimitint com a directora quan li van censurar un gag.

"Al programa ho fèiem tot de manera cutre, artesana", rememora a Los poderes de Lolo Matilde Fernández Jarrín, realitzadora de La bola de cristal. De fet, alguns dels fills de Lolo Rico van col·laborar com a guionistes i actors en els esquetxos, molts dels quals es rodaven a la casa familiar, com recorda Miguel Alba Rico.

La directora, per exemple, es deixava aconsellar per la seva prole a l’hora de portar determinats artistes. "A la meva mare li agradaven les idees dels joves perquè eren molt més innovadores i tenien menys filtres", recorda Alba Rico. "Quan ets jove ets molt més rebel, i a la meva mare li encantava", assenyala el realitzador del documental.

Història de maltractaments

El que molts no saben és que la dona que va idear aquest gran èxit televisiu va formar part de l’Opus Dei, va ser maltractada pel marit (un economista de l’alta burgesia) i només va poder forjar-se una carrera a la televisió quan es va separar. Abans, el seu marit i els seus pares només li van deixar complir el seu somni d’aspirar a ser poc més que esposa i mare dedicant-se a escriure llibres infantils, l’únic permès "per a una dona decent de l’època", com recorda la mateixa Lolo Rico en una entrevista d’arxiu.

"Va ser una mare molt diferent, que et vestia la vida amb una fantasia", rememora el realitzador d’aquest documental, que també inclou declaracions de dos dels seus germans, de l’assessora pedagògica de La bola de cristal, del documentalista del xou, del dissenyador dels Electroduendes, del productor televisiu Emiliano de Pedraza, del productor musical Capi Arenas i d’artistes com Pablo Carbonell, Loquillo i Javier Gurruchaga. Falten les declaracions d’Alaska. "No hi va haver compatibilitats d’agenda", conclou Alba Rico, que, no obstant, reconeix que la cantant "està molt lluny avui dia del que és La bola de cristal".

Alba Rico considera que La bola de cristal "podria funcionar" amb els nens d’avui, que "es quedarien al·lucinats sense entendre res dels Electroduendes i que s’anirien enamorant de la resta de seccions a poc a poc". "Les cortinetes, per exemple, són superactuals: dir-li a un nen que els problemes no duren per sempre, demanar-los que llegeixin o dir-los que no passa res si et fas pipí al llit", enumera.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Los poderes de Lolo no és l’únic homenatge que TVE dedicarà al mític programa. Des del 8 d’octubre, La 2 recuperarà cada dimarts, a les 0.00 hores, un dels 12 millors capítols, restaurats per a l’emissió. Cada un dels 12 capítols anirà precedit d’una capçalera nova i de testimonis en què personalitats de la vida social i cultural expliquen com recorden el programa o com els va influir.

Ja ho cantava Alaska en la sintonia original: "¿Qué tiene esta bola que a todo el mundo le mola?".