La Damm rejoveneix als 70 amb la nova ciutat esportiva

El CF Damm es rejoveneix a l’arribar als 70 anys d’història. S’ha traslladat a l’altra punta de Barcelona. Estrena una casa nova, unifamiliar; unes instal·lacions modernes, acabades d’inaugurar, que conformen la seva ciutat esportiva, petita en grandària –són 30.000 metres quadrats–, immensa en dimensions humanes.

El club de futbol de la fàbrica Damm manté els mateixos valors fundacionals des de l’any 1954, quan un grup de treballadors s’organitzen com a equip per jugar al sortir de la feina i aquest equip el transformen perquè hi juguin els seus fills i s’inscriu a la federació. Antonio Carrera, treballador de la cerveseria, en va ser el primer president, substituït al cap de quatre anys per Ramon Oliver en un dels punts d’inflexió que marquen els destins. El dilema va ser la retallada econòmica o la inversió en els joves.

Màxim nivell

El temps transcorregut ens en dona la resposta. Francesc Barcons, Josep Barcons i Ramon Agenjo, els successius presidents, han mantingut aquella filosofia per sobre de totes les crisis i totes les dificultats que sorgeixen durant set dècades. El club és el projecte més important de la Fundació Damm, que dedica milions d’euros a activitats i actes de mecenatge i filantropia de tipus cultural i social. Prop d’1,5 milions anuals es destinen al futbol.

La prioritat continua sent la formació dels joves. No està en absolut disputada amb l’altíssim grau de professionalitat que impregna el club des de fa anys, tant pel que fa als mitjans de què s’ha dotat com pel que fa a la dedicació de les 66 persones que cuiden els 220 futbolistes dels dos sexes que militen en els 12 equips de totes les categories. Des del juvenil fins al benjamí. La Damm està al dia i s’ha proposat crear un equip femení cada any. També n’hi ha un de veterans.

La direcció encara es resisteix a tenir un equip amateur que pugui donar sortida als nois que acaben en edat juvenil. Aquesta renúncia voluntària és l’única diferència que el separa d’un club professional. No falten els diners a l’empresa cervesera, que també els torna amb generositat a la societat. Tampoc s’han escatimat despeses en la flamant ciutat esportiva, construïda pels estudis d’arquitectura Max de Cusa i Hiha Studio, que ha cuidat tant el disseny com la practicitat de cada departament i, per descomptat, la sostenibilitat ambiental i l’eficiència energètica.

Notícies relacionades

Quan la llum no és necessària

Una heroïna que reivindica el poder

Només han canviat dues coses: els colors i la ubicació. La samarreta va canviar el 1988 del verd del 1954 (amb pantalons negres) al vermell (amb pantalons blancs). El camp va estar ubicat inicialment a Nou Barris, després a Sant Andreu, més tard a Horta. L’entitat esportiva s’ha traslladat a Montjuïc, juntament amb el Club Natació Montjuïc, amb qui comparteix veïnat a la muntanya més esportiva del món, on ha pogut reunir al mateix enclavament tots els departaments del club: de les oficines a l’utillatge, de la bugaderia al servei mèdic, del gimnàs a la biblioteca, juntament amb dos camps reglamentaris, un d’ells transformable en dos camps de futbol 7.

La Damm competeix des dels anys seixanta amb el FC Barcelona i l’Espanyol de tu a tu en les escales inferiors, i de les seves files han sortit futbolistes que han sigut internacionals –és el cas de Sergio García, l’entrenador del juvenil A– i jugadors de Primera que nodreixen molts clubs. Com Marc Casadó (Barça), Joan Garcia (Espanyol) i David López (Girona), exfutbolistes cervesers que representaran avui els tres clubs de Primera, juntament amb les principals institucions de la societat civil: Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, per brindar amb una gerra a la mà.