A punt un nou festival al voltant dels llibres de música

Dues agradables onades han sacsejat el món de la música els últims anys: el boom dels documentals i el dels llibres. I mentre que el primer disposa a Barcelona d’un festival molt sòlid, l’In-Edit, que d’aquí uns dies emprendrà ni més ni menys que la seva 22è edició (perquè els seus promotors ja van veure venir la tendència l’any 2003), el segon no disposa de plataformes semblants que li serveixin de llançadora i punt de trobada. Doncs per molt poc temps, ja que està a punt de néixer el Book Music Festival (ai, aquesta anglofília), un esdeveniment que anhela oficialitzar l’apogeu de la literatura, el periodisme i l’assaig musicals amb un ampli programa previst per als dies 21 i 22 de febrer del 2025.

Sí, mai s’havien publicat tants llibres de música: a l’auge de les memòries se sumen tota classe de biografies, i guies, i assajos, i antologies d’articles, i anàlisis de lletres, i exercicis literaris, i compendis de fotos. Internet no ha acabat amb tot això. Al contrari. Hi ha gana d’informació fiable, relats de primera mà i enfocaments elaborats. I d’objectes físics. Moltes editorials especialitzades: Libros de Kultrum, Contra, Sílex, Redbook, Milenio, Lenoir, Liburuak... La revista Enderrock acaba d’estrenar un segell amb un llibre de Joaquim Vilarnau sobre L’estaca. Una altra capçalera, Efe eme, va presentar ahir a Barcelona l’exquisit Morrissey y los Smiths, de Carlos Pérez de Ziriza. Popular 1 publica els seus fons editorials i les memòries de la seva directora, Bertha M. Yebra.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A tot aquest món apunta el Book Music Festival, m’explica Jaume Massaguer, el seu impulsor juntament amb Cristina de Fortuny. Tàndem que, en terres de Girona, gestiona el festival In-Somni, el Vadart i l’Art en Brut Gallery. Em parla de dues jornades amb presentacions de novetats, fira editorial amb mercat de llibres nous i utilitzats, taules rodones, conferències i concerts. Atorgaran dos premis, de relat de música i fotogràfic. Disposen del Paral·lel 62 Club (la sala de la planta superior), el Centre Cultural Albareda i Apolo, i esperen sumar-hi altres espais.

Massaguer és un entusiasta i ho veu tan clar que fins i tot tem que algú se’ls avanci. Tot això suggereix que el vell eslògan que deia que "escriure sobre música és com ballar arquitectura" no anava ben encaminat. Però resulta que no va sortir dels llavis de cap músic (sempre es va apuntar a l’àcid Frank Zappa), sinó d’un humorista anomenat Martin Mull, que, per cert, va morir aquest estiu. En pau descansi.