Les teles fetitxe de la moda

La tela escollida per a un disseny de moda pot marcar la diferència entre una peça formidable i original, de qualitat i afavoridora, i una altra de més carrinclona, anodina i difícil d’utilitzar. Això ho sap qualsevol que sàpiga cosir alguna cosa més que un botó o els baixos d’uns pantalons, i, per descomptat, els grans dissenyadors de la història. Alguns dels més famosos, com Coco Chanel, Karl Lagerfeld, Gianni Versace, Alexander McQueen i Yves Saint Laurent, no només van triomfar per despuntar amb un estil propi i reconeixible, sinó per fer de les seves teles preferides veritables icones d’estil eternes.

Tweed, Coco Chanel.

Gabrielle Coco Chanel (1883-1971), la creadora de la roba senzilla i còmoda per a les dones a principis del segle passat, es va enamorar del tweed, un teixit de llana aspra, càlid i resistent que utilitzaven els homes. Ella el va començar a utilitzar als seus icònics conjunts i va convertir aquesta tela en símbol de l’elegància femenina. En els anys 20 va conèixer el duc de Westminster i van començar una relació amorosa. Tot i que era l’home més ric d’Anglaterra, li agradava vestir de manera senzilla. Quan feien passejos en bot, anaven a pescar o jugaven a golf, Coco agafava prestades les peces esportives del seu amant, com ara pantalons, armilles i les seves jaquetes de tweed. Així va ser com la dissenyadora va conèixer aquest teixit i va decidir adaptar-lo al vestuari femení.

Vellut, Yves Saint Laurent.

Del tron de Napoleó a la catifa vermella, el vellut, el teixit més aristocràtic de la moda, es va convertir en la bolla del dissenyador francès nascut a Orà (Algèria) Yves Saint Laurent (1936-2008). Sobretot en els 70, que el va utilitzar per crear peces luxoses i dramàtiques, des de vestits de nit fins a jaquetes elegants. El seu esmòquing de vellut negre per a dona va ser un dels grans cims dels seus glamurosos dissenys, que amb tant estil va lluir la seva musa, l’actriu Catherine Deneuve. Un abillament propi de l’armari masculí que el creador va adaptar a la dona en els anys 60, fet que va revolucionar per sempre la moda.

Seda, Gianni Versace.

La seda és una fibra molt antiga que es remunta al 2600 aC a la Xina. Símbol d’opulència, va ser el teixit preferit de l’italià Gianni Versace (1946-1997), que potser continuaria al capdavant de Versace, la casa de moda que va crear el 1976, si no fos perquè un boig el va matar a les portes de la seva mansió de Miami un matí d’estiu quan tornava de passejar. Tenia 50 anys i era al cim de la seva carrera, ja que es va convertir en el primer dissenyador capaç d’unir la moda amb la indústria musical i les celebritats. Era íntim d’Elton John, Diana de Gal·les, Naomi Campbell, Madonna, Cher i Sting, entre moltes altres estrelles, que acudien sense falta a les seves desfilades, plenes d’estampats vibrants i greques de seda multicolor, tant en vestits com en camises.

Puntes, Alexander McQueen.

Les aus i els ancestres van ser dues obsessions del britànic Alexander McQueen (1969-2010), que es va treure la vida pocs dies després de morir la seva mare i després de no superar tampoc la mort de la seva millor amiga. Tot i que el rei de l’agulla i enfant terrible de la moda va dissenyar conjunts avantguardistes, tenia debilitat per les puntes, un teixit l’origen del qual es pot rastrejar a finals del segle XV, amb els primers treballs datats a Itàlia (Venècia) i Bèlgica (Flandes); si bé alguns treballs brodats a Egipte i l’Antiga Roma ja anticipaven el que seria aquesta delicada artesania de l’agulla i el fil. El seu ús d’aquesta tela combinat amb la seva visió dramàtica va crear peces extremadament delicades i poderoses.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Bouclé’, Karl Lagerfeld.

El bouclé, o borreguet, és un teixit de llana amb una textura deliciosament tàctil que fa més d’un segle que està de moda. La primera a adoptar-lo i popularitzar-lo va ser Chanel, i després va recollir el guant Karl Lagerfeld, el Kàiser de la moda (1933-2019), que va dirigir la marca fundada per la dissenyadora des del 1983. Va agafar aquesta tela texturitzada i la va modernitzar, mantenint viva l’essència de la creadora de la Maison, però aportant-hi un toc contemporani.