Paula Bonet revisa ‘La anguila’ a Can Framis

La pintora, il·lustradora i escriptora Paula Bonet (Vila-real, Castelló, 1980) exposa La anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall al Museu Can Framis, fins al 19 de gener. L’exposició, que compta amb diverses obres inèdites, revisa el seu anterior projecte a través d’un llenguatge pictòric al límit de la figuració i l’abstracció. Hi ha des de retrats fets amb pinzells a obres creades amb les mans. Pintura i literatura es fonen en aquesta exposició, que compta amb fragments del seu llibre La anguila (Anagrama, 2021), una novel·la autobiogràfica sobre la memòria i l’herència, el desig, el cos abusat i les pèrdues que dialoga amb obres disposades en sis sales.

El recorregut és un viatge que va de la foscor a la llum, dels tons foscos a teles on predomina el blanc. Del malson dels seus avortaments naturals, que la van portar a pintar figures embrionàries en petits quadros en tons foscos, fins a l’acceptació del que hi ha a l’última sala, on mostra un retrat de com imagina aquesta filla no nascuda que avui tindria vuit anys i que ha batejat com a Julia.

L’exposició no només compta amb teles, també connecta amb textos de l’autora, escrits a la paret o llegits per ella en una gravació sonora que acompanya algunes obres. Les seves peces qüestionen temes incòmodes. Posen un mirall per interpel·lar l’espectador. Bonet qüestiona el patriarcat a través de l’abús de poder, la sexualitat femenina i la maternitat. "Des de petites se’ns pregunta quants fills tindràs, no si voldràs o no ser mare", va apuntar ahir l’artista.

La anguila parla des de la serenitat de temes com les relacions de poder, el maltractament i la violació. Va ser dur tirar-lo endavant perquè és fruit d’una introspecció en llocs incòmodes. La novel·la, gens complaent, revisita experiències dures explicades sense ànim de venjança.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La violència i l’abús de poder apareixen en una les sales dedicades a les víctimes que l’han patit. A la seva novel·la apareix la figura d’un professor d’art que s’aprofita dels seus privilegis i que pinta núvols. En aquesta sala, part dels quadros són a terra. "Són obres inacabades que vaig deixar amb la idea de voler desaparèixer", indica. Aquestes teles es tapen les unes a les altres, sota unes frases a la paret que al·ludeixen a passatges de la novel·la. "El temps m’ha permès acostar-me a La anguila amb més llibertat", explica. Per a mostra, el quadre més nou de la mostra, un cel que va pintar a l’oli amb blau, blanc i ocres. Li ha servit per "resignificar" La anguila i "evolucionar".

A la següent sala hi ha un homenatge a l’artista Pippa Bacca (1974-2008) a través de dos quadros inspirats en la seva última performance, un viatge en autoestop vestida de nòvia en el qual va morir assassinada. "Cal recuperar la dignitat de les persones agredides", diu Bonet. En aquest sentit apunta a la valerosa actitud de la francesa Gisèle Pelicot, que ha volgut posar la vergonya del costat dels seus abusadors en un judici que està fent història. "Aquesta exposició acaba aquí. No vull llasts, he de deixar marxar coses", admet. Però sap que hi ha temes que mai l’abandonaran.