Una sèrie s’inspira en el cas de l’assassí de sensesostre a BCN

El març del 2020 va ser un mes terrorífic per a tota la població de Barcelona: va ser llavors quan l’OMS va declarar el coronavirus com a pandèmia i es va decretar el confinament. Però encara pitjor ho tenien, com de costum, els que vivien al carrer, convertits en víctimes potencials d’un assassí en sèrie que els atacava mentre dormien. Van ser en total tres assassinats en tan sols onze dies. El terrible cas ha inspirat un thriller serialitzat, El mal invisible, producció de The Mediapro Studio en col·laboració amb 3Cat, que l’estrenarà a TV3 i la seva plataforma el 2025. Els seus dos primers episodis es van veure ahir a la pantalla més gran del festival de Sitges.

El seu creador i coguionista, Lluís Arcarazo, guanyador del Goya al millor guió adaptat per Salvador (Puig Antich) explica a EL PERIÓDICO com va començar tot: "Durant el confinament, a casa era jo qui sortia a comprar. I una vegada, al tornar, recordo haver dit a la meva família que estàvem vivint una cosa increïble, una cosa sobre la qual s’havien d’escriure històries. Justament per aquella època, els diaris van començar a publicar les notícies sobre persones sense sostre assassinades a cops".

La Barcelona pandèmica, sense bars oberts, sense els turistes, va acabar portant la història a terrenys expressius i paisatgístics propis del nordic noir. "La nostra ciutat s’havia tornat freda i distant, cosa que va fer que una sèrie pensada, en principi, com una cosa pròxima a David Fincher o Michael Mann acabés sent més escandinava", explica la directora Marta Pahissa (Cites, Ser o no ser).

Sobretot, insisteix Arcarazo, no ho anomenem true crime. La sèrie pot seguir amb bastanta fidelitat la investigació original dels Mossos d’Esquadra, però tots els personatges ("i els extrems als quals els porta") són pura ficció. En el centre tenim dos policies de caràcters molt diferents, però obligats a entendre’s, com és efectiva tradició. David Verdaguer encarna el sergent Quique Molina, un home difícil que passa per un moment difícil. Al seu costat trobem l’agent Marga Muñoz (Ángela Cervantes), un personatge que va més per les vies reglamentàries i per a la qual la feina és una via d’escapament d’una vida familiar complicada.

Notícies relacionades

La festa de Sant Jordi d’‘abril’ d’EL PERIÓDICO brinda en honor a les dues ‘superagents’ Carmen Balcells i Antonia Kerrigan

Deu llibres que acaben de ser (o seran aviat) sèrie: recomanacions per a Sant Jordi

A Cervantes li semblava interessant explicar un personatge femení ficat en un món masculí. "En general és difícil ocupar posicions de poder, però si ets dona has de demostrar el doble", explica. Per a Verdaguer, aquest projecte era una oportunitat de sortir de la masculinitat vulnerable. "Em va alegrar que em proposessin un personatge que no era un català trist, sinó un català enfadat, amb més testosterona [riu]".

Aquí es dona, a més, rostre, veu i personalitat als sensesostre, comunitat rarament representada en la ficció. "Per a la gent són invisibles", diu Arcarazo. "És així com ens hi relacionem, sense voler veure’ls. I volíem mostrar que tenen conflictes, que tenen una personalitat, que els han passat coses... Qualsevol de nosaltres, en segons quines circumstàncies, podríem acabar vivint al carrer".