Han Kang: sang i ossos

Si bé la península coreana va ser coneguda durant segles com “la terra de la calma matutina”, la seva història està farcida de guerres, colonialisme, dictadures i invasions per la proximitat de tres veïns d’acer: Xina, Japó i Rússia. De la mateixa manera, la puixança econòmica de Corea del Sud, un dels quatre dracs del sud-est asiàtic, pot fer oblidar amb facilitat que tan sols tres dècades enrere el país encara no estava sota la fèrula del general Chun Doo-hwan, protagonista del cop militar de 1979 i instigador de la matança de Gwangju. Doncs bé, sobre aquest sinistre episodi històric i les seves conseqüències pivota l’acció narrativa d’‘Actes Humans’, de la sud-coreana Han Kang.

La matança, que segons estimacions de la premsa internacional hauria causat fins a 2.000 morts civils, va succeir durant cinc dies de maig de 1980, quan l’exèrcit va reprimir amb ferocitat extrema una revolta estudiantil a Gwangju, ciutat natal de l’autora, que havia estat secundada pels sindicats i el gros d’una població que exigia més llibertats democràtiques. Així, la novel·la arrenca amb un noi de 15 anys, Dong-ho, que, com una mena d’Orfeu en l’inframon, busca el cadàver del seu millor amic entre els cossos amuntegats a les dependències d’un poliesportiu municipal convertit en improvisat dipòsit de cadàvers.

A partir d’allà, l’autora s’endinsa en una minuciosa autòpsia psicològica de la carnisseria a través d’uns altres sis personatges, amb salts progressius en el temps que inclouen un lapse de gairebé 40 anys: l’ànima de l’amic mort sobre la carcassa en descomposició que l’havia contingut; una editora que batalla contra la censura el 1985; dos presoners que rememoren el 1990 i el 2002 les tortures a què van ser sotmesos (“¿testimoniar que et van introduir un regle de fusta de trenta centímetres fins a traspassar-te l’úter infinitat de vegades?”); la mare del noi que buscava al dipòsit de cadàvers; i finalment, la mateixa escriptora, transformada en objecte de ficció quan relata què la va portar a escriure ‘Actes humans’ i el preu emocional a pagar.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En un implacable inventari del dolor, que no escatima el detall de la sang, els músculs i els ossos triturats—“la noia d’uniforme va acabar de rentar la cara a un jove que tenia la nou a la vista perquè li havien tallat el coll amb una baioneta”—, aquesta novel·la d’estructura polifònica aspira a respondre un doble interrogant que agullona l’autora des dels seus inicis: quina és l’essència de l’ésser humà i el dilema de la crueltat com a element intrínsec a la seva naturalesa. A 'La vegetariana', guardonada amb el Man Booker Internacional el 2016, Han Kang ja explorava la relació entre cos i ànima a través d’una dona que intenta desposseir-se de tot el que hi ha d’humà en ella dissolent-se mitjançant la inanició fins a establir-ne una amb la terra.

Potser l’abús de la segona persona com a estratègia narrativa acaba causant a 'Actes humans’ l’efecte contrari al perseguit al principi; això és, trencar la barrera entre personatge i lector. Però, tot i així, es tracta d’un llast menor en una novel·la que destaca per la seva ambició literària i la voluntat infrangible que la història no silenciï la veu dels morts.