Han Kang, l’autora silenciosa

Han Kang és també la punta de llança, i la que ha traspassat més fronteres, d’un ampli grup d’escriptores coreanes que han heretat la pesada càrrega d’un país occidentalitzat a marxes forçades sense haver pogut superar la violència generalitzada exercida pel veí Japó, que va subjugar el país durant anys. Potser per això el jurat ha destacat la seva capacitat per confrontar "traumes històrics" i "la fragilitat de la vida humana". El triomf de Kang suposa el primer nobel literari per a Corea –un país que ha entrat amb força en l’imaginari juvenil planetari gràcies al K-Pop, el cine i els mangues–, però també li toca l’honor de ser la primera dona asiàtica que ho aconsegueix. Moltes coses es transformen amb aquest premi.

Els traumes, col·lectius i individuals, esmentats per l’Acadèmia Sueca, impregnen tota la literatura de la coreana i potser el millor llibre per endinsar-s’hi sigui Blanc, una memòria personal en la qual recupera l’empremta que van deixar en la seva família els seus dos germans grans morts quan amb prou feines eren nadons, abans que ella i el seu altre germà naixessin. Han Kang sempre va sentir que ocupava el lloc d’ells i això ha marcat la seva relació amb la mort i amb el record dels que ja no hi són. "Crec que el món és transitori i que a mi em va tocar aquest món per pura sort", ha dit. Però també cal llegir la tremenda Actes humans, que comença amb la massacre de 1980 de manifestants estudiantils a la ciutat sud-coreana de Gwangju (la ciutat on va néixer ella mateixa) que va retratar amb una mirada gairebé impertorbable cap a l’horror, la sang i la crueltat desplegada institucionalment.

Gelosa de la seva intimitat, dona reservada i de gestos mesurats, és difícil valorar les conseqüències que el guardó tindrà en la vida de l’autora. El secretari permanent de l’Acadèmia Sueca, Mats Malm, va assenyalar que després de la trucada que li va fer per anunciar-li el premi, va apreciar que ella "no estava preparada per a això".

L’editora que la va descobrir a Espanya en el ja extint segell Rata, Iolanda Batallé, celebrava el premi ahir rememorant aquella autora desconeguda que la va captivar fa vuit anys a la fira de Frankfurt. "És silenciosa. Té una personalitat forta, d’aquest tipus d’escriptor que viu per escriure. Evita molt el soroll", defineix.

La vegetariana, la seva novel·la més popular, que acaba de reeditar-se, va ser publicada originalment a Corea el 2007 –va trigar gairebé una dècada a arribar a Europa–, originalment publicada en tres volums, és una lectura impactant que explora moltes preguntes i inquietuds contemporànies amb un potent caràcter simbòlic, sense prendre el camí fàcil. A l’obra una dona es torna vegetariana d’un dia per l’altre –en realitat vegana, perquè es nega a menjar productes de procedència animal–, cosa que desperta la ira del seu marit, que la considera capritxosa i inestable. Mentre l’assetgen terribles malsons –prova que la transformació ve de més lluny– ella va diluint-se en un procés d’autodestrucció que no casa en absolut amb el que ha sigut fins al moment: una dona dòcil i avorrida. En realitat, la intenció de la protagonista no és tant el suïcidi com l’intent de convertir-se en una cosa que no impliqui la violència humana, i què millor que transformar-se en una planta per aconseguir-ho. El neguit lector està assegurat. Des de la seva mirada particular Kang ha sabut explorar una de les grans preocupacions de la literatura feminista, la reflexió sobre el cos.

Deixar enrere la poesia

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

A La classe de grec, la seva novel·la de més recent publicació a Espanya, tot i que escrita abans del boom de La vegetariana, Kang enfronta una dona que ha patit la mort de la seva mare i la pèrdua de la custòdia del seu fill, cosa que l’ha fet emmudir, amb un vell professor de grec que s’està quedant cec. Per la seva capacitat elusiva i atmosfèrica, molt possiblement sigui la seva novel·la més poètica, una qualitat que el guardó suec també ha assenyalat, tot i que ella consideri que ha deixat enrere els anys en què es dedicava a la poesia, en la seva forma més ortodoxa.

El gran tema de les novel·les de Kang és el dolor i potser no és trivial que ella pateixi periòdicament migranyes des que, sent una adolescent, va decidir que seria escriptora, seguint l’exemple del seu pare, també escriptor. Els seus mals de cap, molt invalidants, l’obliguen a deixar de treballar, menjar o llegir, però els accepta amb una saviesa que als occidentals ens és difícil de comprendre. "Sempre m’han fet sentir humil –ha arribat a dir– perquè m’obliguen a pensar que soc mortal i vulnerable. Potser si estigués 100% sana i plena d’energia no podria haver-me convertit en escriptora". n