L’últim assassinat ritualde l’Anglaterra moderna

El matí del 14 de febrer de 1945, Charles Walton, un peó agrícola de 74 anys, va anar a treballar a una granja situada al poble de Lower Quinton (Warwickshire, Anglaterra), i portava un bastó, una forca de dues puntes i unes tisores de podar. El seu cos va ser trobat a última hora de la tarda al costat de la tanca on estava treballant, enmig d’un bassal de sang. Tenia les tisores clavades al coll i la forca clavada al pit, i havia sigut brutalment colpejat al cap amb el seu bastó. La llarga investigació policial va apuntar com a principal sospitós l’encarregat de la granja on treballava Walton, Alfred Potter, però, a falta de proves concloents, el cas va quedar sense resoldre. No van trigar a aparèixer veus que asseguraven que la mort de Walton havia sigut un sacrifici pagà vinculat amb la bruixeria; l’últim assassinat ritual de l’Anglaterra moderna.

Aquest és el punt de partida del documental The last sacrifice, de Rupert Russell (fill de Ken Russell), que s’ha presentat al Sitges Film Festival. Transcendint la seva aparent condició de true crime, la cinta retrata com el cas Walton va captivar la imaginació dels anglesos a partir dels anys 50 i va propiciar l’entrada de la bruixeria en la cultura pop, inspirant un bon nombre de reportatges periodístics, novel·les i pel·lícules que en els anys 60 i 70 van donar carta de naturalesa al gènere anomenat folk horror, o terror folklòric.

Conspiració de silenci

"La història de Charles Walton presenta una sèrie d’elements que després apareixeran reproduïts en moltes obres del folk horror –assenyala Russell–; entre ells, la negativa dels veïns del poble a cooperar en la investigació... A Lower Quinton vivien 493 persones. Ningú va veure res, ningú en sabia res i, això és el més fascinant, a ningú semblava preocupar-li el més mínim que hi hagués un assassí per la zona. En aquell cas hi va haver una conspiració de silenci".

The last sacrifice parla de tres hipòtesis respecte a la mort de Walton: que fos un tema de diners sense relació amb el sobrenatural, que el sacrifici formés part d’una cerimònia pagana o que els veïns haguessin pres Walton per un bruixot amb poders malèfics que arruïnava les seves collites i haguessin decidit posar fi al problema.

Notícies relacionades

Emily,¿París o Roma?

Un caramel enverinat

Russell explica que va decidir embarcar-se en aquest projecte quan va descobrir una gran quantitat de material audiovisual que documentava les activitats de diversos grups ocultistes a l’Anglaterra dels anys 60. "En aquella època, la bruixeria es presentava als mitjans com una cosa divertida, jove, glamurosa, contracultural... Als diaris els encantava publicar reportatges sobre bruixeria perquè això els permetia posar fotos de dones despullades. Però, al final de la dècada, amb els assassinats de la família Manson i la desintegració de l’ideal hippy, tot aquest món va començar a resultar molt més fosc". És en aquella època quan va començar a florir el folk horror britànic, amb films com The Witchfinder General (1969) i La garra de Satán (1970), i novel·les com Ritual, de David Pinner, que el 1973 va ser adaptada al cine pel guionista Anthony Schaffer. El resultat va ser el títol més emblemàtic del gènere, El hombre de mimbre, de Robin Hardy.

A través de reveladors muntatges paral·lels, el documental de Russell remarca les similituds i connexions entre aquestes pel·lícules, la història de Charles Walton i les aventures reals de bruixots de l’era pop, com Gerald Gardner i Alex Sanders. I es reserva per als últims minuts un inesperat cop de gràcia al revelar que, a finals dels anys 90, els mateixos paratges de Warwickshire en els quals va tenir lloc l’atroç assassinat van acollir la filmació del programa de la BBC Teletubbies.