Una filla de mestre s’obre pas

Per als que aspiren a un lloc en la indústria de l’entreteniment, ser fill o filla d’alguna celebritat pot ser tant una benedicció com una maledicció. I si el teu pare és un geni, encara més la segona que la primera. Per a Destry Allyn Spielberg (filla petita de, sí, Spielberg i Kate Capshaw) no ha sigut fàcil obrir-se pas en la direcció cinematogràfica, una vocació que, d’altra banda, va descobrir tardanament. Es veia en l’equitació, tenia aspiracions olímpiques al respecte, però un terrible accident la va treure de l’esport. "I va ser un temps molt estrany", explica a uns pocs mitjans en el festival de Sitges. "No sabia què faria. Vaig començar a estudiar interpretació i, com que no m’arribaven papers, vaig escriure un curt amb una amiga [Rosie] per protagonitzar-lo jo mateixa. Com que no teníem diners per a un director, vaig pensar a dirigir-lo jo mateixa també. Quan vaig estar en aquesta posició, tot va fer clic".

Després de Rosie va arribar un segon curt, Let me go the right way, molt comentat, tot i que tampoc tanta gent l’hagi vist. Al productor Franklin Leonard, fundador de The Black List (plataforma per a guions no produïts), el va indignar saber qui eren el protagonista i el guionista d’aquest curt d’una filla de Spielberg: el fill de Sean Penn (Hopper Penn) i un fill de Stephen King (Owen King). "Hollywood és una meritocràcia, ¿veritat?", va escriure a Twitter sobre la notícia del rodatge. El (enèsim) debat online sobre nepotisme estava servit. Si Destry només va pensar durant un temps en cavalls, va ser en part per por de tot això. "Sempre m’havia fet por ficar-me en alguna cosa de cine, perquè no volia que m’associessin amb el meu cognom. En un primer moment, m’aterria la idea d’utilitzar-lo".

Sota l’influx de... Kubrick

Destry Allyn Spielberg ha vingut al festival per presentar Please don’t feed the children (Sitges Collection), debut llarg emmarcat, com el del seu pare (El diablo sobre ruedas), en el gènere del terror. En un planeta delmat d’adults per un virus caníbal, un grup de joves orfes creuen els Estats Units a la recerca d’una cosa a la qual dir vida. Per desgràcia per a ells, el que es creua al seu camí és una dona psicòtica (Michelle Dockery, de Downton Abbey) amb una casa plena de secrets foscos.

A l’hora de triar primer projecte llarg, la incipient cineasta es va decantar per un de terror (pur i dur) perquè li permet "ser creativa aquest gènere", del qual li agraden, sobretot, "les pel·lícules sense ensurts fàcils". La seva favorita de tots els temps és El resplandor, de Stanley Kubrick, que apareix en els agraïments, com la seva viuda Christiane.

Se suposa que el terror és, a més, més fàcil de finançar que altres gèneres, però Spielberg va rodar la seva pel·lícula en divuit dies. Bé, això és molt, diran alguns: el seu pare va rodar la magistral El diablo sobre ruedas en dos dies menys. Les comparacions, més tontes o més nocives, semblen inevitables. "Sento molta pressió en aquest sentit", afirma la directora. "Però l’únic sentit de fer pel·lícules és que se’n parli. Vull escoltar les crítiques, vull saber si agrada o no, si hi ha errors de continuïtat... No estic esperant que a tothom li agradi tant com a mi".

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Tot i que ella vulgui marcar distàncies, és inevitable veure l’ombra de Steven en parts de Please don’t feed the children, sobretot en alguna elegant presa de grua i els tracking shots o tràveling de seguiment. "Ara soc conscient de les similituds, però no ho era mentre dirigia, ni mentre muntava. Només vaig començar a adonar-me’n quan la gent va començar a dir-m’ho. Suposo que vaig créixer veient-lo dirigir i és una cosa que em surt natural".

Va créixer, també, estudiant en la Spielberg Home Film School: "Quan érem nens, el meu pare ens feia veure un munt de pel·lícules. Especialment en blanc i negre. I a nosaltres no ens agradaven les de blanc i negre. Em dic Destry per la pel·lícula Destry rides again [a Espanya, Arizona]; el meu pare es passava l’estiu posant-nos pel·lícules velles de l’Oest i aquesta era la seva favorita".