Marcos Morau uneix flamenc i fotografia al Liceu amb ‘Afanador’

Marcos Morau, aclamat creador de La Veronal, debuta al Liceu amb Afanador, obra inspirada en el flamenc i interpretada per 34 ballarins del Ballet Nacional d’Espanya, que dirigeix Rubén Olmo. Estrenada a la Mestranza de Sevilla el 2023 (també es va poder veure al Teatro Real), la peça s’inspira en les sessions fotogràfiques que van donar lloc a Mil Besos i Ángel Gitano, dos llibres de Ruven Afanador, reconegut artista colombià.

El contrast entre el blanc i el negre domina aquesta peça. Cada escena ha sigut creada a partir d’una icònica imatge del fotògraf, que pren vida amb moviments que van més enllà de la dansa espanyola. Si alguna cosa aporta Morau a la coreografia és una visió més moderna i oberta, més pròxima al seu estil que al del flamenc i de la dansa espanyola. L’esperit de tots dos subsisteix en aquesta peça que ofereix una mirada diferent també en la música. La banda sonora integra des de sons electrònics fins a cants com la seguidilla.

No gaire ben rebuda pels puristes però sí pel gran públic, Afanador ha suposat un desafiament per als ballarins. No va ser fàcil per a ells aproximar-se al llenguatge i a altres codis coreogràfics com el kova, marca de La Veronal, i a la dansa contemporània. Ha sigut un revulsiu, un ardu treball que arriba rodat a Barcelona després d’haver-se vist ja a Sevilla, Madrid i València. "Sortir de la zona de confort i enfrontar-se al que és desconegut sempre és un risc. Podia fracassar o triomfar però ha sortit bé. Va ser molt bonic que Rubén del Olmo, el director del Ballet Nacional d’Espanya, confiés en mi", assegura Morau.

Més suport institucional

A Europa Morau ha arribat a un estatus impressionant. Se’l rifen els millors teatres i coliseus, que li ofereixen mitjans i possibilitats, cosa que no li passa a Barcelona, la ciutat que va donar ales a aquest inquiet creador valencià. Fa anys que sol·licita més suport a la dansa. "Amb 42 anys he aconseguit ocupar un lloc al món i ser respectat, però a casa em sento desprotegit", assenyala. "Tinc tot el suport a Europa, propostes interessants, però aquí, on va néixer La Veronal, no troba suport institucional. "Portem el nom de Barcelona i Catalunya a tot arreu però continuem treballant per projecte, ficats en la mateixa lluita que vam aprendre arran de la crisi del 2008."

Morau aspira a poder fer alguna cosa per la dansa a Barcelona, on només hi ha una companyia pública, recorda, IT Dansa. Dependent de la Diputació de Barcelona, com l’Institut del Teatre, al qual està unida, dona sortida a joves ballarins. "La majoria se’n va fora perquè aquí no hi ha companyies estables. La gent del teatre i de la música estan més protegits", assenyala.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A la capital catalana Morau comparteix local i oficina amb Sol Picó, té dos projectes estables a Berlín i Milà i aviat n’afegirà un de tercer que anunciarà al gener. La seva intenció és enfortir el talent que hi ha a casa. Però fa anys que demana canvis que no arriben. "A Catalunya sempre tens la sensació que els de fora són millors. S’han de protegir les companyies independents i generar nous públics".

Per Morau acostar-se a la dansa espanyola i el flamenc ha sigut una gran aventura en la qual ha descobert dos ballarins molt especials: Albert Hernández i Irene Tena, tots dos barcelonins. Ells protagonitzen un duo a Afanador. Els dos intèrprets ja tenien en marxa el seu propi projecte artístic, La Venidera, una plataforma des d’on volen donar curs a la seva creativitat amb les arrels en el flamenc però amb una mirada molt àmplia cap a altres estils.