‘El baño del diablo’, millor pel·lícula del festival de Sitges

L’excel·lent El baño del diablo, de Veronika Franz i Severin Fiala, seleccionada per Àustria per a la carrera per a l’Oscar al millor film internacional, ha sigut la millor pel·lícula vista en competició a Sitges segons el jurat compost per la programadora Lisa Dreyer, l’escriptor i músic Stephen Thrower (ex Coil) i els cineastes Christophe Gans, Fred Dekker i Carlota Pereda. "És una gran pel·lícula en tots els àmbits", assenyalava Gans per justificar la decisió. "Començant per la seva fotografia tan pictòrica i seguint, per exemple, pel treball que fa l’actriu protagonista [Anja Plaschg]: l’escena de la confessió ha sigut el moment àlgid del festival", afegia. També el jurat de la crítica i el jurat Carnet Jove s’han decantat per celebrar l’obra (mestra) de Franz i Fiala, que ja van sortir premiats de Sitges fa una dècada (Méliès de Plata) per Goodnight mommy.

Alhora un immersiu drama d’època i un exemple estrany de terror actual sense picades d’ullet còmplices a l’espectador, El baño del diablo es basa en documents històrics sobre casos d’una poc coneguda epidèmia criminal i autodestructiva que va assolar zones d’Europa de parla germànica als segles XVII i XVIII. Persones amb impulsos suïcides, sobretot dones, cometien crims capitals a fi de poder ser detingudes i absoltes per un sacerdot i accedir així a l’altre barri sense por de la condemnació eterna a què els hauria sentenciat el suïcidi, que no es pot confessar.

"Ens en vam assabentar escoltant la historiadora Kathy Stuart en el pòdcast This American life", explicava la codirectora Veronika Franz en una entrevista amb EL PERIÓDICO fa uns dies. "Explorant els seus arxius trobem els interrogatoris a una camperola anomenada Eva Lizlfellnerin. Les respostes, en què parlava de tristeses i somnis, de la seva vida diària, ens van arribar a l’ànima. Als llibres d’història no s’expliquen aquestes vides".

El jurat oficial fantàstic va atorgar el premi especial al megaèxit del terror coreà Exhuma, de Jang Jae-hyun. Un altre hit recent del cine asiàtic, aquesta (auto)reivindicació de l’acció hongkonguesa anomenada Twilight of the warriors: Walled in, va obtenir el premi a la millor direcció (Soi Cheang). La gran Kristine Froseth (protagonista de sèries com Buscando Alaska i The Buccaneers: Aristócratas por amor) va ser distingida amb el premi a millor actriu pel seu treball a Desert road, de Shannon Thriplett. Dos veterans de la interpretació, John Lithgow i Geoffrey Rush, es van emportar ex aequo el de millor actor pel seu treball a The rule of Jenny Pen, de James Ashcroft.

A banda de Desert road, hi ha també altres mostres de cine indie nord-americà que han marxat del festival amb un o amb diversos premis: A different man, amb el de millor guió (al seu també director Aaron Schimberg), i la revelació Strange darling, de JT Mollner, amb els de millor fotografia (l’actor debutant en aquestes arts Giovanni Ribisi) i, com vam vaticinar en aquestes pàgines, millor pel·lícula segons el públic.

Del Retiro a l’Excorxador

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Ja en les seccions paral·leles, van ser destacats títols com A desert, de Joshua Erkman (millor llargmetratge de Noves Visions); Memorias de un caracol, d’Adam Elliot (millor llargmetratge d’Anima’t); Zero, de Jean Luc Herbulot (millor pel·lícula d’Òrbita), o Mi bestia, de Camila Beltrán (millor pel·lícula de Blood Window).

Mònica Garcia Massagué, directora general de la Fundació Sitges, va comentar que el festival té, a falta de dos dies perquè s’acabi, "un 0,5% menys de recaptació [827.124,75 euros] que l’any passat: estem notant la pèrdua del Retiro". D’altra banda, Ángel Sala, director artístic del certamen, va remarcar que estan satisfets de la recuperació de l’Escorxador i que és un espai que "ha vingut per quedar-se".