Jordi Savall, romàntic

Amb 83 anys complerts, Jordi Savall –tota una referència global en l’àmbit de la música antiga– contagia un entusiasme d’adolescent quan comenta el programa amb el qual inaugurarà, el dimecres 16 d’octubre, la temporada El so original a l’Auditori de Barcelona. "És que la música dona tanta energia i vitalitat... I quan, a més, treballes amb 60 músics, la meitat joves entusiastes, recuperes les forces. Això és un regal, tot es compensa. És com un miracle", assegura el mestre. En aquesta nova aventura, Savall torna a ampliar el seu arc estètic apuntant a tres noms clau del romanticisme, Schumann, Schubert i Bruckner, però abordats com el director català sol fer: viatjant al so original.

"En tots els nostres programes treballem la partitura original amb els instruments exactes que el compositor va utilitzar", continua Savall. I afegeix: "Treballem sempre amb els manuscrits originals, perquè la idea és escoltar la partitura com es va escoltar per primera vegada. Intentem fer una recreació del que el compositor volia escoltar". Després de la integral de les simfonies de Beethoven, entre molts altres projectes, ara arriben tres obres que tenen molt en comú: la Simfonia Zwickauer de Schumann, la Simfonia Nullte de Bruckner i la Simfonia Núm. 8 Inacabada, de Schubert.

"Bellesa melòdica insuperable"

Savall les va treballar amb els membres de la seva orquestra Le Concert des Nations en una acadèmia a Lleida per després interpretar-les a Linz, Namur i París. I si bé l’obra de Schubert sí que és molt coneguda, la de Schumann va quedar incompleta, mentre que Bruckner va retirar la seva simfonia del seu catàleg. "Volia reivindicar-les perquè són meravelloses i d’una qualitat extraordinària", assegura el mestre. "La nostra proposta és fer que el públic descobreixi obres desconegudes amb el màxim rigor. La simfonia de Schumann és d’una profunditat única; és una llàstima que no es programi més seguit, perquè en els dos moviments arriba a cotes de bellesa melòdica gairebé insuperables", afegeix.

Savall defineix la Nullte de Bruckner com a posseïdora "d’un lirisme sublim, plena de contrastos...". "Simplement, considero que és de les obres més genials que va compondre. Va començar tard a escriure simfonies i era molt insegur i sensible a les crítiques. A l’estrenar aquesta obra va rebre crítiques dels seus mestres, fins i tot de Brahms, i això el va afectar i la va retirar, però, curiosament, no la va destruir: la va guardar fins al final de la seva vida. He treballat en el manuscrit i hi posa Simfonia Núm. 2, és a dir, en algun moment va considerar incloure-la en el seu catàleg. I és perfecta", assegura.

La seva reivindicació s’estén a la famosa Inacabada de Schubert, que Savall, en canvi, considera "completa, no li falta res. Es defineix molt bé amb la frase del compositor quan afirmava ‘vull cantar a l’amor i el que faig es transforma en dolor. I quan canto al dolor, trobo l’amor’. Aquesta és la definició més exacta de la seva obra".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Savall s’admira de la recepció que està tenint el programa, aclamat allà on s’ha presentat. "Per preparar-lo vam assajar sis hores durant 12 dies, a part del treball individual per instruments. Vam gravar i escoltar per veure què es podia millorar. Si vull anar al fons de la música, cal fer-ho així. Per això és difícil si no tens temps: aquesta és la meva obsessió, tenir prou temps per aconseguir un resultat el més perfecte possible. És que a la música cal donar-li temps, igual que a l’amor. Si no tens temps per a la persona a qui estimes és que no li dones amor. Cal tenir present que som una orquestra privada i que rebem només un milió a l’any en ajudes públiques, per això és difícil ser competitiu davant orquestres amb pressupostos milionaris i músics que cobren un sou estable. Però, tot i així, toquem en les millors sales d’Europa i ens truquen cada any".

L’esperen projectes igual d’il·lusionants, com la imminent Missa en Do menor de Mozart amb moviments afegits del compositor, i, ja el 2027, l’òpera Fidelio, de Beethoven, en la qual ja està treballant.