Nomada Studio llança el seu segon joc amb ‘Gris’ com a referent

Després d’una mica més de tres anys de feina, el dia D ha arribat. L’estudi de videojocs barceloní Nomada Studio publica demà Neva, el seu segon joc. El llançament no tindria per què ser notícia en una ciutat que té cada vegada més empreses desenvolupadores (grans, enormes, mitjanes, petites i diminutes) i, consegüentment, publica cada vegada més jocs. Si ho és, és per l’expectativa que ha generat, atès l’inaudit èxit que ha tingut el seu precedent Gris, que és un joc d’autor.

La millor referència és l’expectativa que tenien quan el van llançar i el que han aconseguit des d’aleshores. Es pot dir que la de Nomada Studio és una història tant de causalitats com de casualitats. Conrad Roset era un il·lustrador que es guanyava considerablement bé la vida, però que se sentia, als seus 32 anys, una mica atrapat en el camí. Va coincidir aquella espècie de crisi personal amb el seu retrobament, com a usuari, amb el món dels videojocs. Per això va veure un dia un dibuix a llapis de la seva companya d’estudi Amaia Arrazola i va començar a somiar amb la idea de crear un videojoc que comencés en blanc i negre i anés acolorint-se a mesura que s’avancés en la història. No va ser com tantes altres idees, que tal com sorgeixen, desapareixen. Aquella va arrelar-li en el cervell, així que quan, a la festa d’un amic, va conèixer tot un grup que es dedicava a la indústria del videojoc, no va dubtar a explicar-los l’ocurrència. L’endemà prenia un cafè amb Adrián Cuevas i Roger Mendoza, ara, els seus socis.

Així va començar el que uns anys després es convertiria en Gris, tot i que en la història encara falta presentar un quart personatge: la distribuïdora de pel·lícules i videojocs nord-americana Devolver Digital, amb qui van acordar la distribució del joc quan estaven a punt d’esgotar els estalvis amb què es mantenien mentre el creaven. Aquesta companyia els va prestar prou diners per convertir la demo que van presentar a la fira alemanya Gamescon en un joc complet. L’acord (com en tota aliança d’aquest tipus) era tornar aquells diners amb les primeres vendes del joc i, una vegada pagada aquesta quantitat, començar a repartir-se els guanys. En el cas concret de Gris, aquest llindar se situava en les 60.000 còpies. "L’aposta més optimista era arribar a les 150.000", recorda Roset. En porten 3,2 milions.

"Vam intentar que fos un joc que sortís del circuit habitual dels jocs indies", explica Roset, que destaca la combinació de l’esperit de joc independent, que estava plantejat perquè fos molt fàcil de jugar fins i tot per a gent que no s’hagués relacionat mai amb una consola. "Això és 100% part de l’èxit de Gris", diu. Hi va haver una altra part, que van ser els premis. Entre ells, un Game Award. "Són com els Oscars dels videojocs, i mai un estudi espanyol n’havia guanyat un", explica.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sense capital de risc

I amb aquest teló de fons ha arribat el dia de la publicació de Neva, un joc que té molt del moment que vivia Roset quan el va plantejar: la paternitat i la covid. "En l’aspecte estètic va en una direcció molt similar a Gris", planteja. "És la història d’una noia que es diu Alba, que va acompanyada d’un cadell de llop blanc. La història s’estructura en quatre capítols en els quals el cadell va creixent, i va canviant la relació [i obligacions] que té l’Alba amb ell", aprofundeix. El llancen, de nou, en col·laboració amb Devolver. "Ens va molt bé aquesta manera de treballar, perquè així no estem arriscant mai, econòmicament", afegeix, i també deixa clar que de moment (i gràcies, en bona mesura, a com de bé continua funcionant Gris) no està sobre de la taula acudir al capital risc o a un acord de compra amb una gran companyia.