El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor

Mayra Gómez Kemp, la presentadora del mític concurs televisiu mor als 76 anys després de tenir un accident domèstic a casa seva, a Mijas.

El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

La generació EGB té ben gravada a foc la imatge de Mayra Gómez Kemp –que va morir ahir als 76 anys– presentant un programa de televisió que va ser pioner i que forma part de la història d’aquest país: Un, dos, tres… responda otra vez. L’espai va sortir de la imaginació d’un dels genis més absoluts de la petita pantalla: Chicho Ibáñez Serrador, un home que va canviar per sempre la vida de Mayra.

Després de ser "l’últim mico" del programa (paraules textuals seves amb referència al paper de soldat romà que va tenir en el seu debut televisiu), el 1982 Mayra Gómez es va convertir en la primera dona a presentar un concurs de gran format en horari de màxima audiència. "Era tot un repte, sabia que me la jugava", va confessar el 2021 l’actor Pepe Viyuela durant una entrevista.

Espanya no estava gaire preparada perquè una dona agafés la batuta d’un programa d’aquella envergadura. Molts esperaven que la noia s’equivoqués i ho fes malament. Però Mayra va funcionar com un rellotge i es va ficar a la butxaca el país sencer. I així fins al 1988. La seva entusiasta veu era tan reconeixible com la seva melena rossa empastifada de laca i el seu somriure, que tornava bojos els milions d’espectadors quan anunciava els premis del concurs, milers de pessetes, l’habitual apartament a Torrevella o l’anhelat cotxe. Mayra va riure i va fer riure el públic durant anys. També el dia en què van enterrar el seu pare mentre ella estava davant de les càmeres. Estava destrossada, però es va demostrar a si mateixa que era digna de la professió de còmica.

Mayra va conquistar un feu televisiu "exclusivament masculí". "Vaig pensar que després de l’Un, dos, tres…, que va tenir tanta audiència i acceptació, vindrien més dones al meu darrere presentant concursos, però no", va lamentar el 2021.

Filla de dos músics cubans d’origen espanyol que després del triomf de la revolució van marxar del país, la veu de Mayra (nascuda a l’Havana el 1948) es va trencar el 2009, quan li va ser diagnosticat un càncer de llengua i, després, un altre de coll. Va afrontar la malaltia, va saber combatre el dolor que suposava menjar aliments i, com a comunicadora consumada, va tornar a aprendre a parlar.

Es desconeixen les causes concretes de la seva mort. Fa uns dies, va tenir un accident domèstic a casa seva, a Mijas (Màlaga), pel qual va haver de ser ingressada. Ella mateixa va confirmar que va ser un "gran ensurt" perquè va estar més de 18 hores a terra sense poder incorporar-se fins que va arribar ajuda. Va rebre l’alta i s’estava recuperant a casa.

Actriu i cantant

Notícies relacionades

Llicenciada en Periodisme en una universitat de Miami, Mayra també va fer els seus passos com a actriu. Fins i tot va tenir una carrera musical. Havia sigut cantant abans de desembarcar a Espanya el 1970. Va formar amb dues hostesses de l’Un, dos, tres… (María Durán i Beatriz Escudero) el trio musical Acuario, amb èxits com Rema, rema, marinero. El 1977 va emprendre la seva carrera en solitari i va publicar el disc Una dama (1978), produït per Ramón Arcusa (Dúo Dinámico).

L’actor argentí Alberto Berco, 20 anys més gran que ella, va ser el seu marit i el gran amor de la seva vida. Va morir el 2021 i des d’aleshores la mítica comunicadora, a qui també li agradava dir-se còmica, va continuar convivint amb el dolor.