Planeta celebra el "millor any de la història del sector editorial"

La tradicional roda de premsa prèvia a la gala d’entrega del premi Planeta, que se celebrarà avui a Barcelona i a la qual acudiran els Reis, Felip i Letizia, va tenir ahir gust de celebració, la del 75è aniversari del Grupo Planeta, una aventura editorial que el 1949 emprenia el seu fundador, José Manuel Lara Hernández. També perquè, com va destacar el seu actual president, José Crehueras, "el 2024 està sent el millor any de la història del sector editorial", consolidant la tendència de creixement de la lectura que va despuntar en pandèmia. No obstant, no va deixar de recordar els morts en els últims mesos, Rosa Regàs i Fernando Delgado, membres veterans del jurat del guardó més ben dotat del món, amb un milió d’euros per al guanyador.

Vuit sota pseudònim

Unes xifres a què aspiren els deu finalistes, vuit de presentats sota pseudònim, que segons les pistes del portaveu del jurat, Juan Eslava Galán, prometen negritud literària. Com a mostra, algunes de les trames: el cadàver d’una dona en un cotxe i l’intent d’assassinat d’una jutge revelen una xarxa de corrupció; una mare explica com va esquarterar el violador de la seva filla; un detectiu en mans del diable, ocupat per la SGAE, que troba una cantant de boleros; una àvia que s’enfronta a una explosió, una plantació de marihuana, la desaparició del seu fill i a un veí musulmà decapitat; una dona amb poders sobrenaturals que es rebel·la contra l’abandonament sofert de petita; o una alemanya que arriba als EUA després de la Segona Guerra Mundial obligada a treballar per als russos...

Aquest any s’han presentat 1.070 originals (alguns menys que el 2023, quan es va aconseguir el rècord de 1.129) i hi han abundat "les novel·les negres i els thrillers, les obres de realització personal i les novel·les amb relacions que s’estableixen via xarxes socials i internet". Ahir era absent un altre jurat, l’escriptor Pere Gimferrer, convalescent d’una operació, però no va faltar la resta de membres, per primera vegada més dones que homes: Eslava Galán, José Manuel Blecua, Carmen Posadas i Belén López, a més de dos debutants que ocupen el lloc deixat per Regàs i Delgado, l’escriptora Luz Gabás (que va guanyar el Planeta el 2022) i l’acadèmica valenciana Eva Giner.

Crehueras va desgranar pinzellades del que s’ha aconseguit en aquests 75 anys: que han editat 135.000 llibres i venut mil milions d’exemplars; que les obres guanyadores del premi venen una mitjana de 300.000 a 350.000 exemplars, i que en les 73 edicions del guardó s’han presentat uns 28.000 manuscrits.

Notícies relacionades

Una impostora en la tragèdia del Bataclan

Festa i glamur a l’inici de la 080 Barcelona Fashion

També va celebrar el moment dolç del mercat editorial espanyol, que Jesús Badenes, director de l’àrea de llibres de Planeta, va definir com a "sòlid" i del qual va oferir dades, entre elles que del 2019 al 2023 va créixer més d’un 35%, i que des de començament d’any ho ha fet ja en un 11,7%. "Mai s’havia llegit tant a Espanya", va celebrar Badenes, apuntant que l’índex de lectors està en el 68,3%. També va explicar que "es compren més llibres", que la ficció està creixent més d’un 14,6% i la literatura juvenil, amb l’auge del romantasy, barreja de romàntic i fantasia, un 45%, amb el còmic estirant el lector jove, "el planter del futur".

Tot i que Crehueras es va afanyar a desmentir-ho, la primerenca rumorologia ja corria a assenyalar com a guanyador del Planeta Pablo Motos, presentador d’El Hormiguero, programa estrella d’Antena 3, una de les cadenes del conglomerat audiovisual de Planeta. Caldrà esperar a la gala literària d’avui.