Miracles al fòrum d’internet

Però a aquesta ficció realista, en la qual "la salut mental, i els estigmes que comporta, és una peça fonamental", Serrano, que s’afanya a dir que no creu en els miracles, atorga al seu personatge un poder sobrenatural que descobreix quan una nena de l’escola es riu de la seva situació familiar. "Li diu que la seva mare era un putot i que estava boja i la seva resposta és emocional i física: l’agafa de la cua i li diu: ‘Tant de bo et moris’. I aquesta nena no acaba el curs… La mata, però sense voler". "Si jo tingués el seu poder l’utilitzaria per ajudar gent malalta, perquè, com recordava Spiderman, ‘un gran poder comporta una gran responsabilitat’", assegura la presentadora del pòdcast Arsénico Caviar, guanyador d’un premi Ondas.

"Vaig ser a Fàtima i vaig veure com aquest poble va créixer una barbaritat entorn de tres nens que van dir haver vist la Verge en una cova. Hi havia creients i gent amb fe, que jo no tinc, però també molta gent desesperada, malalta o amb familiars malalts, a qui la ciència els havia fallat i abraçaven allò a la desesperada. La part mercantil de Fàtima no es diferenciava de la dels concerts de Taylor Swift", lamenta l’autora, que fa un any publicava la seva opera prima, El descontento, una sàtira del món laboral amb una jove desencisada.

A diferència de la protagonista de Fuego en la garganta, Serrano no va tenir una adolescència gòtica sinó "més popera". "M’agradava la seva transformació de nena bona a jove atreta pel gòtic, el negre i la música de Marilyn Manson o Joy Division. Era molt dels 2000, identificar-se amb tribus urbanes a través de la música, amb uns gustos que et diferenciaven de la gent normal".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Això porta la Blanca a buscar la seva identitat en fòrums d’internet en una època prèvia al boom de les xarxes socials. "No hi havia Facebook ni Youtube, només existia internet, et connectaves i entraves en xats amb gent a qui li agradaven les mateixes coses que a tu –explica–. Guardo certa nostàlgia d’aquella època, que em semblava més humana, perquè eres tu qui sortia a buscar les coses i connectaves amb comunitats de gent en altres ciutats. Eren relacions més íntimes que les d’avui a les xarxes socials. Era una internet més cap a dintre, sense xarxa pública, tot i que hi havia també el perill de gent que es feia passar per qui no era".

No obstant, la periodista no "demonitza" les xarxes. "Tenen parts molt positives, però hem de fer-ne un ús més conscient, saber quan parar, contrastar les informacions i posar límits. No sabem com ens afectarà en el futur. Es parla de dèficit d’atenció. Hem de ser cauts. Per alguna cosa els de Silicon Valley, que són els artífexs d’això, prohibeixen als seus fills utilitzar pantalles".