Un monstre amb peluix que es va infiltrar a WikiLeaks

Els informes que va proporcionar el jove islandès Sigurdur Thordason van ser capitals per a la detenció de Julian Assange i el desmantellament de WikiLeaks. Conegut com Siggi el hacker, aquest adolescent rodanxó i galtut es va infiltrar en l’organització d’Assange, es va guanyar la seva confiança i després va ser el testimoni clau de l’acusació de l’FBI, tot i que tot sembla indicar que va mentir.

El documental que li ha consagrat Ole Bendtzen, que va gravar diferents entrevistes amb Siggi des del 2014 fins al 2022, és un trepidant joc dialèctic entre el que diu ell i el que diuen els altres. I no només quant al cas Assange, ja que a més d’infiltrat Siggi ha sigut acusat i empresonat en diferents ocasions per abusos sexuals de menors, fraus fiscals, blanqueig de diner, estafes, falsificació d’extractes bancaris i altres delictes financers. Una autèntica peça. Un monstre –el títol original del film és A dangerous boy–, però a mesura que avança el documental apareixen escletxes que pot ser, de tant en tant, una víctima.

Al començament es tracta del retrat documental d’un informant adolescent, però Bendtzen ben aviat s’afanya a dir-nos que és molt més que això. Nascut el 1992, Siggi tenia 17 anys quan li van presentar Assange. La seva perícia informàtica el precedia. Amb només 9 anys havia piratejat l’ordinador de l’escola per canviar les notes dels alumnes que no li queien bé. Això ho explica la seva mare. Anys després, a l’arreglar els ordinadors de diverses companyies bancàries, va filtrar als mitjans de comunicació les dades d’un frau econòmic que acabaria repercutint en la crisi financera d’Islàndia.

En el documental compara la seva infiltració a WikiLeaks amb una pel·li de Hollywood i parla del plaer que s’experimenta al llegir informació classificada. També confirma que durant mesos va viatjar pel món amb la informació obtinguda per l’organització d’Assange i el seu osset de peluix. Aquesta imatge de nen gran i juganer es veu ràpidament sacsejada pels seus altres delictes.

En la primera entrevista registrada al film, el 2014, Siggi està a la presó acusat d’agredir sexualment un noi. Nou adolescents van acabar denunciant-lo per abusos diversos. El 2016, va sortir en llibertat condicional i amb un grilló electrònic. En una entrevista del 2018 explica com va entrar a WikiLeaks i quina era la seva relació amb Assange, "una gran persona que es va posar en merda molt fotuda", diu.

El relat es va fent cada vegada més fosc. I tan inquietant com un dels entrevistats, un sacerdot anomenat Dan, en teoria el pare espiritual de Siggi; a la pràctica el seu guardaespatlles quan estava a WikiLeaks, un individu avesat a tots els conflictes violents, de l’Iraq a Somàlia, sense por de matar. Tot allò concernent als delictes sexuals, que Siggi continua negant –tan sols accepta el d’haver pagat diners perquè els joves es prostituïssin amb ell–, resulta aclaparador. La seva intervenció decisiva en el procés contra Assange acaba sent en comparació gairebé una anècdota.

¿És menys monstre?

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Segons un agent de policia, Siggi demanava favors sexuals a nois a canvi d’uns diners que no tenia: els enganyava ensenyant-los l’extracte d’un inexistent compte bancari a Suïssa. Després els ruixava amb gas pebre, els emmanillava i agredia sexualment. Quan el director pregunta a Siggi sobre aquests fets, ell li mostra diversos vídeos del seu mòbil. En aquests es veu com els ruixa als ulls i els manté emmanillats, però sense violència sexual. ¿És menys monstre a l’explicar que mai els va violar? No, però a poc a poc descobrim que els seus antagonistes també van mentir.

El 2022 va tornar a ser empresonat per delictes fiscals. La seva entrada a la presó va coincidir amb la sortida per la força d’Assange de l’ambaixada de l’Equador a Londres on era reclòs, i el posterior procés d’extradició als EUA. Per a Siggi és una divertida paradoxa. Tant com descobrir, per mitjà del director del documental, que el periodista islandès Bjartmar Alexandersson, autor de diversos reportatges que volien demostrar que Siggi va mentir en els seus informes a l’FBI, va ser contractat per la mà dreta d’Assange a WikiLeaks per difamar-lo. Tothom menteix, el monstre i els que no diuen ser-ho.