La presència d’Itàlia com a país convidat agita Frankfurt

El ministre de Cultura transalpí va ser rebut amb protestes i abandonaments de sala en la inauguració de la gran fira del llibre.

Tenir Itàlia com a país convidat en la Buchmesse de Frankfurt, mentre el Govern de la ultradretana Giorgia Meloni està enviant en vaixells migrants irregulars a Albània, no havia de ser fàcil per a la fira més gran del llibre d’Europa. La Buchmesse és, en definició del seu director, Juergen Boos, "un espai de llibertats". Per a la ministra alemanya de Cultura, Claudia Roth, representa "la defensa dels valors democràtics". Per a la presidenta del Gremi dels Llibreters i Editors Alemanys, Karin Schmidt-Friderichs, la 76a edició ha de servir per renovar "la fe en la força civilitzadora dels llibres". Totes aquestes bones paraules inaugurals portaven el seu missatge més o menys directe al país convidat, representat pel seu ministre de Cultura, Alessandro Giuli. La seva presència en la inauguració va ser rebuda per algunes protestes i abandonaments de la sala.

L’obertura ha estat envoltada en la polèmica "exclusió" d’autors reconeguts com a crítics contra el govern de Meloni. Entre ells, Roberto Saviano, un escriptor que no es deixa intimidar ni per la Màfia. Però que els responsables del pavelló italià no l’hagin inclòs en la seva delegació oficial ni a ell ni altres escriptors com Antonio Scurati, que considera Meloni l’"hereva" del dictador Mussolini, no significa que no hi hagin de ser. El PEN Club alemany els ha convidat a un acte dissabte, coorganitzat per les dues cadenes de la televisió pública nacional, ARD i ZDF. A tall d’aperitiu s’ha difós una carta de protesta subscrita per altres escriptors italians en contra d’aquestes exclusions entre la llista del centenar d’autors del comissionat del govern italià per a la Buchmesse, Mauro Mazza.

Escenari de propaganda

El pavelló d’Itàlia és, fora d’això, un espai consagrat a exhibir brillantor i disseny, un altre segell italià. La presència dels llibres sembla més aviat secundària. "Les democràcies liberals estan sota pressió a tot Europa", va alertar el primer ministre del land de Hesse, el conservador Boris Rhein. Al·ludia així no només a la ultradreta que ja va arribar al poder de governs europeus, com en la Itàlia de Meloni, sinó també a partits com Alternativa per a Alemanya (AfD), segona força al país amfitrió. Per al regidor del consistori de Frankfurt Nico Wehnemann, la Buchmesse no s’ha d’oferir a ser "escenari de la propaganda feixista".

Notícies relacionades

La presència d’Itàlia és només un aspecte en una Buchmesse amb 4.000 expositors i uns 700 actes. La intel·ligència artificial com a instrument o perill serà un dels temes dominants. La jungla de veritat, no obstant, no està en els espais oberts, sinó al pavelló sis, el dels agents literaris, on es negocien llicències futures.

Al pavelló cinc, el destinat a Espanya, es presenten grans o modestos editors del Brasil, Colòmbia, Turquia, França i Espanya, des del grup Planeta, que exhibeix fortalesa en el seu 75è aniversari, a la resta d’editorials espanyoles habituals a la fira. La Buchmesse és un enorme aparador del món editorial, però té també el seu toc familiar. Es pot aprofitar la visita per recórrer literàriament altres continents. O quedar-se en expositors institucionals, com el de Catalan Arts Books, el terra del qual recrea les típiques rajoles de l’Eixample barceloní. Allà es recorda al visitant que la ciutat té 150 façanes esgrafiades, entre edificis d’habitatges i palaus. A les seves lleixes hi ha llibres com Darrera les persianes, sobre la història de les lesbianes a la capital catalana, al costat de d’altres com la Barcelona esgrafiada, del dissenyador Lluís Duran i amb pròleg de l’arquitecte Joan Casadevall, sobre un altre tipus de diversitat barcelonina, l’arquitectònica.

Temes:

Editors Govern Frankfurt

Inicia sessió 0 Comentaris

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba