La supervendes Paloma Sánchez-Garnica conquista el premi Planeta

L’escriptora madrilenya, finalista en l’edició del 2021, s’emporta el milió d’euros amb ‘Victoria’, una història d’amor en la Guerra Freda. La periodista Beatriz Serrano queda finalista amb la seva segona novel·la, ‘Fuego en la garganta’.

En la tradicional gala literària, apadrinada aquest any pels Reis, Felip i Letizia, i bufant, literalment, les espelmes del 75è aniversari del grup Planeta, de nou el premi Planeta va beneir una autora supervendes, de clara solvència comercial, i marca de la casa. Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962) es va quedar a les portes de guanyar-lo el 2021, quan va arribar a finalista amb Últimos días en Berlín, novel·la ambientada a l’Alemanya nazi. Aquesta vegada sí que va aconseguir alçar-se amb el guardó més ben dotat del món, amb un milió d’euros, gràcies a Victoria, una història que sembla gairebé la continuació d’aquella, que transcorre el 1946 i en la qual la protagonista, una jove alemanya, es trasllada del Berlín derrotat després de la Segona Guerra Mundial als EUA dels inicis de la Guerra Freda, on viurà una història d’amor i es veurà obligada a espiar per als russos.

També a casa es van quedar els 200.000 euros del premi per a l’obra finalista, la iniciàtica Fuego en la garganta, segona novel·la de la també madrilenya Beatriz Serrano (1989), periodista de 35 anys, presentadora del pòdcast Arsénico Caviar, pel qual va guanyar un Ondas, que ja va publicar just fa un any El descontento, a Temas de Hoy, un segell planetari. La seva proposta la protagonitza una adolescent que es rebel·la contra l’abandonament de la seva mare sofert en la infància buscant la seva pròpia identitat en xats d’internet. La sorpresa és que descobreix que té poders sobrenaturals.

La decisió del jurat de la 75a edició es va revelar en la tradicional gala, a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que va tenir aquest 2024 el sabor dels grans esdeveniments per la celebració dels 75 anys del grup, fundat el 1949 per José Manuel Lara Hernández.

L’actual president del conglomerat editorial i audiovisual, José Creuheras, va exercir d’amfitrió d’un sopar amb un nombrós nombre de personalitats del món de la cultura i autoritats, agraint especialment la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, després d’anys d’absències dels seus predecessors independentistes en el càrrec durant els anys del procés. També hi van acudir els ministres de Cultura, Ernest Urtasun, i d’Indústria, Jordi Hereu, la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

També va instar Creuheras a "superar les diferències" i va agrair el "compromís absolut amb la societat" del Rei, que al costat de Letizia assistia per quarta vegada a la gala. Les anteriors van ser el 2011, el 2016 i el 2021. Ahir a la nit, a més, Felip VI va llegir un discurs purament literari, en el qual va ressaltar que "la lectura és essencial per formar ciutadans lliures", i no es va oblidar de recordar Antonio Skármeta, guanyador del Planeta el 2003 amb El baile de la victoria, la mort del qual es va conèixer unes quantes hores abans.

No hi ha dubte que Sánchez-Garnica, com ha passat en recents planetes com Dolores Redondo, Luz Gabás, Eva García Sáenz de Urturi i Sonsoles Ónega, rendibilitzarà la inversió editorial del milió d’euros del Planeta. És valor segur en llibreries, com donen fe les més de 22 edicions d’un altre dels seus supervendes, La sospecha de Sofía, o les cinc que va sumar Mi recuerdo es más fuerte que tu olvido, novel·la amb què va guanyar el 2016 el premi Fernando Lara, guardó també de l’òrbita de Planeta. Llicenciada en Dret i en Geografia i Història, va ser La sonata del silencio, del 2014, de la qual es va fer una adaptació per a una sèrie a TVE, la que la va consagrar.

Sánchez-Garnica, que s’havia presentat al Planeta amb el pseudònim de la poeta russa Anna Akhmàtova, narra a Victoria la peripècia d’una noia alemanya que després de la derrota nazi, al Berlín de la postguerra, el 1946, aconsegueix un salconduit per anar als EUA, on es veu obligada a fer d’espia per als russos. Allà, en una trama paral·lela assisteix a la caça de bruixes de l’època del maccarthisme i a la persecució racial encarnada en el Ku Klux Klan. De tornada al seu Berlín natal la protagonista es converteix en una famosa locutora de ràdio, aconsegueix reunir-se amb la seva família i viu la construcció del Mur.

Beatriz Serrano, que a El descontento construïa una sàtira sobre el món laboral protagonitzada per una noia d’uns trenta anys desencisada, torna a posar-se en la pell d’un personatge femení i acota Fuego en la garganta entre els 90 i els primers anys del segle XXI. Explica la història d’una adolescent a qui, quan tenia 9 anys, la seva mare va abandonar, a ella i al pare de la nit al dia. Ara pal·lia aquesta soledat entrant en xats d’internet en els quals troba les seves millors amigues. Fins que compleix 18 anys i rep un paquet on hi ha un quadern de la mare, de qui no sap si està viva o morta. En aquestes pàgines li explica per què va marxar i els problemes que va tenir al sentir-se condemnada per la societat de l’època per sentir-se diferent.

Serrano, que ha treballat com a periodista per a mitjans com BuzzFeed, Vanity Fair, GQ, Harper’s Bazaar, Smoda i Vogue, ara, a El País, codirigeix amb l’escriptor Guillermo Alonso el pòdcast Arsénico Caviar, amb què van aconseguir l’Ondas en la categoria de millor conversacional. Amb El descontento va ser nominada a autora revelació en els premis Openbank Literatura de Vanity Fair.

Notícies relacionades

El jurat, format per primera vegada per més dones que homes, estava format per Juan Eslava Galán, José Manuel Blecua, Carmen Posadas, Belén López, Pere Gimferrer i les debutants Luz Gabás i Eva Giner, en substitució dels morts recentment Rosa Regàs i Fernando Delgado. Van elegir la guanyadora i la finalista entre els 1.070 originals presentats.

El grup Planeta, amb més de 70 segells editorials a més de ser màxim accionista d’Atresmedia (Antena 3, La Sexta i Onda Cero) juntament amb De Agostini i el diari La Razón, a més de titular de 22 institucions educatives, no només tenia motius de celebració pel seu 75è aniversari. Aquest ha arribat acompanyat de xifres més que encoratjadores: El 2023 va ser "el millor exercici de la història de l’empresa", que va elevar les seves vendes fins als 1.950 milions, el 8% més, anunciava dilluns passat Creuheras, i comparteix amb tota la competència un 2024 que porta camí de trencar el sostre històric perquè "està sent el millor any de la història del sector editorial", ja que des de gener ha crescut un 11,7%. Això quan del 2019 al 2023 ja ho va fer més d’un 35%.

Temes:

Internet Berlín

Inicia sessió 0 Comentaris

Cimera de laboralistes de Baker McKenzie

El retorn de les samarretes de Custo Barcelona