Ariadna Massana: "La moda m’ha curat el trauma de ser violada"

"M’anava bé i, de fet, jo ja vivia a Barcelona, en un pis que compartia amb altres models. Em va fitxar l’agència Fifth Models i feia anuncis per a marques importants", explica aquesta creadora nascuda a les Gunyoles d’Avinyonet. Però tot es va torçar quan va complir la majoria d’edat: "Vaig anar a celebrar els 18 amb unes amigues a Eivissa. Em vaig despistar quan a la barra vaig demanar un chupito i em van posar droga [de submissió química] a la beguda per abusar de mi. Em vaig despertar a l’ambulància totalment en xoc i gairebé despullada. Només recordo les meves amigues plorant al meu costat, perquè gairebé em maten de sobredosi, es van passar amb la quantitat… Un caos". Ella encara no ho sabia, però havia començat el seu procés d’agorafòbia. Durant un temps va fer veure que res d’aquell malson havia passat. "Era una adolescent i pensava que no necessitava ajuda, que jo soleta podia amb tot". Però no va ser així, el trauma es va anar fent gran i al final es va quedar tancada a l’habitació.

La catarsi dels estudis

"La gent de la teva edat està fent coses, estudia, surt i coneix… I tu tens la teva vida en pausa. Quan surtis no tindràs res, només que has fet de model", li va dir un dia el seu pare, perquè reaccionés. Li va proposar que estudiés el que sempre havia volgut, disseny de moda. Van buscar una alternativa online. "A mi em va salvar estudiar. Quan estudiava o llegia no pensava en allò". Llavors, es va adonar que "havia descobert la part bonica de la moda, les passarel·les, les fotos… Però també una altra superdolenta, de sobreexplotació humana i de contaminació".

Notícies relacionades

La passarel·la mostra un Dominnico més esportiu que mai

Savall i la seva aclamada faceta romàntica

Es va llicenciar en disseny de moda a ESI Valladolid i va cursar un màster a Barcelona. "Em vaig obsessionar amb la idea de fer una cosa que realment funcionés, una cosa que canviï i generi un canvi". Aquesta ha sigut la seva millor teràpia, llançar la seva pròpia marca, Alsedà, amb la qual vol trencar amb tots els mals hàbits de la indústria, i de passada, retre homenatge a la seva àvia, Maria Dolors Esteve Alsedà. "Va ser modista i ara està vivint també el meu somni, el que ella no va poder viure en el seu moment".

"Amb el teixit que ja hi ha tenim per a dues dècades almenys, ¿per què continuar fabricant més?", observa l’Ariadna, que sempre ha tingut clar que la forma de fer-ho bé era recuperant teixit sobrant, ja fabricat. Entre els estatuts ètics d’Alsedà també està treballar amb persones en risc d’exclusió social, "com jo ho vaig estar una vegada", recalca la dissenyadora, de 28 anys, els dissenys de la qual els cusen freelance amb tallers com el que tenia la seva àvia i les dones d’Entrem, la cooperativa d’inserció social de Vilafranca del Penedès.