Lúa Ribeira retrata el nucli dur de la subcultura trap

Lúa Ribeira (As Pontes, la Corunya, 1986), membre de l’agència Magnum, mostra a la Wonder Photo Shop Barcelona de Fujifilm la sèrie fotogràfica Agony in the garden, en la qual s’endinsa amb intenció artística en la subcultura trap i drill espanyola. L’exposició forma part del festival PhotoEspaña24 i es pot visitar fins al 26 d’octubre. Més a prop d’Alberto García-Alix que de Miguel Trillo, els dos clàssics de la fotografia de subcultures espanyoles, és en aquest projecte que Ribeira, diu, ha buscat imatges "com mitològiques".

"El que m’interessa d’aquestes músiques a Espanya és el context en el qual han sorgit i com han aconseguit ressò més enllà de barris amb certa violència –explica Ribeira des de Bristol, on resideix–. Parlen de precarietat laboral, de violència institucional, de crisi migratòria, del present, en suma, d’una manera molt honesta, i tenen una energia una mica naïf amb què m’identifico. Espanya no és un país tan avesat a rebre migracions com Anglaterra, els Estats Units o Alemanya i en aquests estils i el seu entorn hi ha una multiculturalitat incipient que m’atrau".

Les fotografies d’Agony in the garden no van acompanyades de cap informació textual. No sabem qui són les persones que surten, ni on estan fetes, ni si algunes estan dramatitzades. "Vull que l’espectador es relacioni amb la imatge pel que és i el que et dona –indica Ribeira–. Aquí no hi ha una voluntat documental. És una cosa més subtil que té a veure només amb el que et transmet la fotografia, amb l’emoció. Quant a si hi ha teatralització de la violència o no, d’explorar aquest dubte que també sembren les cançons va una mica el treball".

Almenys, Ribeira aclareix que les imatges es van capturar principalment en àrids afores de les ciutats de Madrid, de Granada, de Màlaga, d’Almeria, i que entre els retratats n’hi ha "algun que produeix música, algun que organitza concerts, algun al qual simplement li agrada la música". Va preferir que no hi hagués personatges coneguts perquè no acaparessin l’atenció.

L’acostament als subjectes va ser fàcil. "Quan comparteixes gustos musicals ja tens una connexió bastant profunda –observa Ribeira–. El boca a orella i les xarxes socials van permetre treballar d’una manera espontània. Cal tenir en compte que són generacions que disfruten de la imatge i la utilitzen per expressar-se".

Popularització exponencial

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

La fotògrafa va començar a treballar en Agony in the garden el 2020, després del primer estat d’alarma per la covid, i va donar el projecte per conclòs el 2022. En aquell període va veure com la popularitat del trap, que ja no era subterrani, creixia exponencialment.

"Crec que aquesta música i aquest moment han significat un salt molt gran perquè donen la possibilitat de convertir-te en un artista massiu des de casa teva i sense la necessitat de firmar amb un segell discogràfic –exposa–. Llavors, hi ha una relació diferent amb la idea de mainstream, perquè tant pot arribar a ser mainstream un artista que vingui d’un lloc entre cometes autèntic, o amb experiències vitals fortes, com un artista amb un background més privilegiat que estigui influenciat pel trap".