Ànimes que busquen el seu lloc

Sobre el paper, el quart llargmetratge del belga Bas Devos podria definir-se com una història d’immigrants, ja que retrata dues ànimes perdudes incapaces d’encaixar del tot al lloc que miren de convertir en la seva llar. No obstant, els seus mètodes no tenen res a veure amb els que associem al cine social. D’entrada, el que vehicula Here no és una narració cohesionada, sinó una sèrie de moments que es relacionen segons una lògica inusual. És, a més, una pel·lícula que aclapara per la riquesa de la seva imatgeria, per la placidesa i la calidesa que transmet i per la seva desarmant simplicitat: dura 83 minuts, amb prou feines recorre als diàlegs i commou de la forma més precisa i honesta.

Els seus dos protagonistes, un obrer romanès i una botànica d’origen xinès, comparteixen molt poc temps en pantalla, però Devos se les arregla perquè les seves escenes junts desprenguin transcendència, i per suggerir que les seves vides prèvies van ser només preàmbuls de la serendípica trobada. Mentre va perfilant la seva relació, Here converteix la ciutat de Brussel·les en un espai on la natura i el canviant paisatge urbà conviuen en hipnòtica harmonia, un organisme vivent tan complex i misteriós com aquells que l’habiten; i per aconseguir-ho difumina els límits entre el que és real i el que és somiat, barrejant imatges purament oníriques amb el tipus de plaers visuals que la vida quotidiana és capaç d’oferir-nos si ens hi fixem prou.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Here’

Bas Devos (Estrena: 18/10/2024)