Més i millors rialles sinistres

Parker Finn no ho tenia fàcil per sobreviure a la seqüela de Smile (2022), el seu primer llarg. ¿Com donar continuïtat a una de les propostes de terror més exitoses dels últims anys? Més quan és una pel·lícula amb un high concept. Doncs no sols ha trobat la manera, sinó que firma una continuació superior. Smile 2 ja no sorprèn per la seva premissa –un riure sinistre activa una maledicció mortal–, però Finn, també autor del guió, l’esprem sense que la seqüela resulti pesada per les vies del carrusel i l’excés.

Tot i que no sigui fàcil, a Smile 2 compensa passar per alt les trampes i el desvergonyiment amb el qual infravalora la coherència, fins i tot les seves pròpies regles, perquè és l’única manera de disfrutar d’una cinta que troba la diversió en la seva naturalesa mutant, els seus moviments bruscos i la seva manera de continuar explorant des del deliri les possibilitats del riure macabre. Molt més interessant, menys plana, en la direcció, que l’anterior, s’encalla en alguns moments (127 minuts són molts), s’assembla a massa coses (té alguna cosa de potinga) i abusa del jump scare. Però ho compensa amb la seva barra, el seu flirteig real amb l’estranyesa, el seu sentit de l’humor (aquí es distancia de la seva antecessora), algunes escenes realment inquietants i/o delirants i una altra de les interpretacions femenines fabuloses (quina sorpresa Naomi Scott) que ha donat el cine de terror aquest any.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Smile 2’

Parker Finn (Estrena: 18/10/2024)