Abacus Futur De TikTok als lectors en català

"Amb nosaltres no desapareix la classe mitjana editorial en català, sinó que s’impulsa, perquè en realitat som com una associació d’editorials de classe mitjana", comença Girbés, director editorial d’Ara Llibres. "Treballem de manera autònoma com abans, però guanyem i ens complementem al treballar conjuntament en un grup, mantenint la personalitat i singularitat de cada segell i la mirada de cada editor, cada un amb un pressupost segons les seves necessitats", afegeix, sabedor que, com a "empresa cultural, has de ser viable".

El sector editorial viu un moment dolç i amb xifres històriques a Sant Jordi o en la Setmana del Llibre en Català. ¿Hi ha marge per créixer? "Sempre –opina Pujol, editora d’Univers, Catedral i Amsterdam–. L’ecosistema industrial està sa, en constant moviment i és molt variat. Hi ha espai tant per a les veus consolidades i sèniors com per a les joves i emergents. I et trobes debuts de persones de 75 anys i moltes noves veus femenines, que compensen que les predominants eren les d’homes".

El repte.

"El repte –afegeix Girbés- és augmentar els lectors en català. Un terç dels lectors llegeixen en català i necessitem connectar-hi, animar més gent a la lectura, que sigui una opció en temps d’oci. A Sant Jordi es demostra que el sector pot trencar aquesta barrera del 33-35%, perquè més de la meitat de llibres que es venen aquell dia, el més important de l’any en facturació, són en català, percentualment molts més que la resta de mesos. La clau és no resignar-se a tenir només el 30% de lectors en català. Necessitem créixer".

Amb 35 anys, Blanca Pujals, amb les noves traduccions i la llaminera i reconeixible estètica de les col·leccions Petits plaers i El Club Victòria, ha fet "que la gent perdi la por dels clàssics", ha evitat "que pensin que són una llauna". Ha reduït la seva mitjana d’edat dels seus lectors de 45 a 18 anys. No es resignava que els joves no coneguessin els clàssics, admet qui convida a descobrir com de divertida pot ser Jane Austen.

Per a aquesta editora de Viena, la "competència no són les altres editorials, sinó Netflix, TikTok o les xarxes. Des de la pandèmia, la gent ha recuperat el plaer de llegir i és més exigent i això és bo. Hem de recuperar els lectors joves, parlar directament amb ells perquè no és veritat que no llegeixin. Per això els buscarem en les xarxes socials i mirarem d’entendre com funcionen".

"Amb la Blanca parlem molt que els joves estan llegint més que mai –apunta Pema Maymó, al capdavant d’aquesta nova etapa de la històrica La Galera (infantil) i d’Elastic Books (juvenil)–. Hem d’aconseguir que el que llegeixen en castellà també ho puguin tenir en català, siguin novel·les comercials, fantasia o, per descomptat, romàntiques... Cal connectar amb el lector d’avui des d’on sigui". Perquè, recalca, "és fonamental que els nens petits elegeixin els llibres com a diversió, perquè això els ajuda en la comprensió lectora i l’expressió lingüística i a més els calma, una cosa necessària quan van tan accelerats i sobreestimulats com la societat actual".

"Es critica molt TikTok, però en aquesta xarxa hi ha una quantitat de divulgadors de cultura boníssims, igual que a Instagram o Twitter. Són gent increïble, joves de 18 anys fent booktoks i parlant d’Emily Brontë o de Turguénev amb una alegria fantàstica", celebra Pujals, que no va dubtar gens ni mica a estudiar "el bon treball que feien aquests influencers i tiktokers" i va contactar amb ells per enviar-los llibres.

Recomonacions d'èxit.

"Són gent a la qual li agraden els llibres i vol compartir-ho. És la part bona de les xarxes", assumeix Girbés, que posa l’exemple del llibre de mil pàgines Tan poca vida, de Hanya Yanagihara, que publicarà en català a Amsterdam i que va sortir en anglès i en castellà el 2016. "Les recomanacions d’influencers i tiktokers estan fent que aquest any es venguin tants exemplars ara com en tots els anteriors. Està tenint moltíssim èxit ara per ells".

Maymó opina que la seva missió "és fer llibres d’infantil en català atractius, que interpel·lin nens, pares i mestres i que els llibreters els recomanin. Hi ha un relleu generacional tant de professors com de llibreters".

Confiança de llibreters, lectors i autors.

"És important tant que els llibreters creguin en la qualitat i el rigor que els dones com a segell i com a marca, com la confiança que li té el lector, que sàpiga que no perdrà mai el temps amb un llibre de la teva editorial. Però també ho és la relació de confiança que, com a editor, estableixes amb els autors, que creguin en el que els has promès que farem junts", consolida Girbés, que posa l’exemple de Francesc Torralba, al qual acaba de publicar el que possiblement sigui el seu llibre més personal, No hi ha paraules. "Com a editor de no-ficció t’arriben pocs manuscrits i has de pensar temes i sortir a buscar-los, tenir el radar en tot el que sents per trobar talent nou, que és el que posa en relleu la feina de l’editor. Un dia vaig sentir Torralba en una entrevista parlar de la mort del seu fill i vaig pensar que si a mi m’interessava el que deia també interessaria a d’altres. I vaig contactar amb ell i li vaig proposar escriure sobre això", explica l’editor d’Ara Llibres.

"Volem estimular noves veus i consolidar les que ja tenen una trajectòria, captar i estimular els que tenen coses per dir perquè ho escriguin en un llibre i donar als autors el màxim acompanyament professional durant les seves carreres", assenyala Ester Pujol.

Quan sobra un 25% de manuscrit.

"Si la nostra idea és que els nostres llibres apel·lin als joves –afegeix Maymó sobre els seus segells–, han de sentir que estàs escrivint per a ells, que els llibres parlen el seu mateix idioma. Per això captem talent jove amb una beca per a menors de 30 anys". I aquí és també, destaquen, on "es posa en relleu la feina de l’editor". "T’arriba gent que s’autopublica amb manuscrits d’¡un milió d’espais! Cal fer-los entendre quin és el treball editorial, que passa per dir-los que sobra un 25% perquè hi ha línies argumentals que no van enlloc, fer-los entendre les correccions o com es fa una portada", explica l’editora d’infantil i juvenil, que aposta per internacionalitzar la producció pròpia de La Galera, celebrant "l’actual planter d’il·lustradors d’una creativitat espectacular que tenim aquí".

Bones traduccions.

Notícies relacionades

La fama, ¿premi o càstig?

William Kentridge anima la ‘Desena’ de Xostakóvitx

"Venim d’una època en què la gent no volia llegir clàssics en català perquè deien que les traduccions eren millor en castellà, quan sovint no eren directes del rus, sinó de la versió francesa o anglesa. Per sort, ara la gent comença a descobrir bones traduccions des de l’idioma original. Cal acabar amb aquest estigma", reivindica convençut Pujals.

També veu Girbés espai per créixer en la no-ficció en català després del boom dels llibres de temes polítics durant l’auge del procés. "Ara no hi ha una temàtica clara. Veus diverses línies, com els quaderns d’activitats per a adults o l’autoajuda, que es ven molt en castellà. Un exemple, Hàbits atòmics, de James Clear, amb cent setmanes entre els més venuts. En català hi ha espai per créixer amb els llibres que tenen veritat i ànima a dins, com el de Torralba, el d’Abraham Orriols Una vida a les muntanyes o un clàssic del periodisme com Hiroshima, de John Hersey". Com conclou Maymó, "la feina de l’editor no es pot fer sense passió".