La fama, ¿premi o càstig?

La revista Elle va celebrar dimecres la quarta edició de la seva gala benèfica en suport a la lluita contra el càncer. La protagonista indiscutible de la nit va ser Sara Carbonero, que va recollir el premi a la valentia i, fent gala del guardó rebut, va fer un pas al capdavant i va parlar en públic per primera vegada sobre la seva malaltia. La periodista ens va regalar a tots un discurs inspirador i molt emotiu que va provocar que esclafís a plorar en diverses ocasions mentre relatava la seva experiència des de la sinceritat més crua i generosa.

Carbonero va finalitzar el discurs recordant que els pacients oncològics necessiten per a la seva recuperació "calma, parar el ritme frenètic de vida que ens empeny", i va afegir: "M’encantaria que arribés el dia en què no hagi de mirar pel retrovisor perquè venen tres o quatre cotxes per darrere. Així és difícil trobar la pau". Una plantofada en tota la cara a tots aquells fotògrafs i reporters asfàltics i a la indústria rosa en general. La reflexió és obligatòria i les Mamarazzis, per la part que ens toca, com a integrants de l’univers de la coloraina, entonem el mea culpa, encomanant-nos a qui sigui necessari perquè ens perdonin. Els límits de la intimitat d’una persona coneguda, d’un famós a l’ús, de vegades es desdibuixen i es confonen amb els del dret a la informació dels periodistes.

Volem creure que la petició i el desig de Carbonero no cauran en sac foradat. El patiment d’una persona malalta no s’hauria de convertir en objectiu ni notícia. Però els camins de la fama són inescrutables, i el que un dia va ser premi, l’endemà pot ser càstig.

Fama, curiosament, és el nom que ha escollit una altra de les nostres protagonistes per al seu últim treball musical. Mónica Naranjo, també personatge de la setmana, no ha aconseguit escapar d’aparèixer en nombrosos titulars i no per la seva professió. La cantant és notícia per la seva recent, i secreta, boda amb el coach i escriptor Laín García Calvo, i pels insistents rumors que la seva relació amb aquest polèmic mentor català l’està aïllant del seu entorn. Tots dos estan perplexos davant tanta rumorologia i, malgrat negar-se a donar més explicacions per protegir la seva intimitat, el seu entorn més pròxim assegura que "són molt feliços".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Els que estan ben lluny de ser feliços, si tenim en compte la seva situació actual i les seves últimes declaracions, són Leire Martínez i Amaia Montero, les dues exvocalistes de La Oreja de Van Gogh. No poden estar-ho. La sortida de Leire del grup s’ha convertit en tot un senyor culebró. La polèmica generada s’ha disparat en totes les direccions, i alguns mitjans, en comptes de promoure la sororitat i contribuir a posar el focus on correspon, les estan enfrontant, i busquen crear dos equips rivals per portar-les al fang.

¡Ai, la fama! La fama no és d’un sol ús. La notorietat que tant anhelen els nostres famosos, quan necessiten publicitat per a les seves presentacions, concerts o projectes i els focus per als seus negocis, és un premi quan poden disfrutar dels seus privilegis, però un autèntic càstig quan han de "pagar" els peatges de les prebendes rebudes. Anem al racó de pensar: la fama, ¿premi o càstig.