El Guggenheim s’entrega a Hilma af Klint, pionera de l’abstracció
El museu bilbaí acull fins al febrer la primera mostra monogràfica a Espanya de l’audaç i prolífica pintora sueca (1862-1944), precursora de Kandinsky i Mondrian. Inclou 110 obres.
Durant anys es va creure que els pintors Kandinsky, Mondrian i Malevich havien sigut els pioners de l’art abstracte occidental. Però la sueca Hilma af Klint (1862-1944) els havia passat al davant amb una sèrie de pintures que s’han mantingut allunyades de la vista del públic durant massa temps. Reconèixer aquesta audaç i prolífica artista a través d’exposicions en museus importants ha portat a reescriure la història de l’art donant-li la importància que mereix. Ara, el Guggenheim de Bilbao ofereix des d’aquest cap de setmana fins al 2 de febrer una interessant i àmplia panoràmica de la trajectòria de l’original artista pionera. La mostra compta amb 110 de les seves fonamentals Pintures per al temple, i també inclou diverses creacions primerenques naturalistes amb què es guanyava la vida i aquarel·les de la seva última època. L’exposició ocupa tota la segona planta del museu.
Comparteixen espai a la primera sala amb els dibuixos automàtics que va fer amb el grup espiritista i artístic de Las Cinco. Amb elles va començar a treballar en la sèrie Caos primigeni, un conjunt d’olis sobre tela on ja s’aprecien alguns dels seus codis: lletres, símbols com l’espiral i colors amb què juga. Aquesta primera sèrie creada el 1906 es va avançar cinc anys a la primeres obres abstractes de Kandinsky.
El blau per identificar la feminitat, el groc per a la masculinitat i el verd amb què plasma la fusió de tots dos. Af Klint va viure a cavall dels segles XIX i XX, una època en què es van descobrir els rajos X i l’àtom. L’espiritisme, molt popular llavors, però també el rosacreuisme, la teosofia i l’antroposofia, la van portar a voler plasmar la veritat que no es veu però que explica l’essència del cosmos i de l’ésser humà.
Pintures espirituals
A Pintures per al temple, el seu gran projecte vital desenvolupat entre 1906 i 1915, pinta sovint de manera automàtica, com una mèdium, guiada per "grans mestres", com ella els anomena. Aquests quadres haurien d’haver sigut exposats en un temple, que ella mateixa dibuixa en un quadern, que mai es va arribar a construir amb una torre amb forma helicoidal al centre. El seu estil beu de l’art, de la ciència i de la filosofia, i parteix del misticisme i de les seves pròpies experiències amb el món espiritual a través de l’espiritisme. Tot el seu món es reflecteix en obres amb molta força que va crear sense necessitat de cap dibuix previ.
A través del traç, el dibuix, la geometria i el color, la pintora sueca converteix en visible tota la veritat de l’univers. Una de les sèries que va crear representava les diferents etapes en la vida de l’ésser humà. "Af Klint era una gran colorista", va destacar dijous en la presentació de l’exposició Lucía Aguirre, comissària de la mostra juntament amb Tracy R. Bashkoff. Aquesta última va muntar el 2018 una gran exposició sobre Af Klint al Guggenheim de Nova York que va catapultar l’artista. "Hilma mai va especificar com el públic rosacreuisme d’interpretar les seves obres. No obstant, va deixar diversos quaderns i diccionaris per entendre-les", va indicar Bashkoff. "Explica a què intenta arribar, però no dona codis per desxifrar el seu treball", va afegir.
La pintora va formar part de la primera generació de dones europees que va accedir a la formació superior en art en una Europa canviant. Es va implicar en el moviment feminista del seu país. Va ser de les primeres en estudiar a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts, on es va graduar amb honors. Tot i que de cara al públic es va especialitzar a pintar paisatges i retrats naturalistes, al seu estudi va centrar el seu interès a desenvolupar un altre tipus de pintura que va plasmar en una sèrie de teles que va mantenir en secret a l’espera d’un públic que sabés apreciar-les.
De manera recurrent, als seus quadres apareixen ovals, cercles concèntrics i espirals. La dualitat entre l’esperit i la matèria, el bé i el mal, la masculinitat i la feminitat també hi apareixen sovint. Però Af Klint temia que aquelles obres creades en tràngol i amb ajuda de l’espiritisme no fossin enteses per la societat de la seva època. En vida només les va mostrar dues vegades en exposicions relacionades amb congressos teosòfics o antroposofia. Per desig seu havia, els seus quadres no podien ser vistos fins passats 20 anys de la seva mort. Esperava comptar aleshores amb un públic més receptiu.
Tot i que Af Klint va morir el 1944 atropellada per un tramvia, igual que Gaudí, les seves obres abstractes trigarien més del que ella havia previst a veure la llum. Els seus quadres van ser exposats per primera vegada a Los Angeles el 1986 en una mostra col·lectiva. Setanta anys després de la seva mort, el 2013, el Museu d’Art Modern d’Estocolm va organitzar la primera retrospectiva de la seva compatriota.
No és la primera vegada que el Guggenheim de Bilbao exposa les seves obres. El 2021 algunes d’elles van formar part de la mostra Dones de l’abstracció. Va ser un primer pas per reescriure la història de les aportacions de les artistes invisibilitzades a què ara se suma aquesta nova mostra monogràfica, la primera que dediquen a Espanya a Af Klint.
