Tarta Relena, contra el ritme frenètic

A l’escoltar els seus discos o veure els seus espectacles en directe, un diria que Tarta Relena és un projecte artístic que existeix fora del temps. Ni pertany a les tradicions clàssica o medieval de les quals pren sons, versos i conceptes, ni se sent interpel·lat per l’afany de novetat i immediatesa de la música i la vida modernes. El duo format per les barcelonines Marta Torrella i Helena Ros viu en una dimensió alternativa, en què els poemes de Safo de Lesbos i les polifonies sacres de Pérotin resulten tan contemporànies com els beats electrònics o els softwares per manipular la veu i en què l’avantguarda experimental, l’himne litúrgic i la cançó popular s’abracen i es confonen. Es tracta d’una proposta especialíssima que ara es consolida amb un segon àlbum, És pregunta, que expandeix els èxits de l’aclamat Fiat Lux (2021), el disc que els va permetre donar el pas al professionalisme (i actuar en el cèlebre Tiny desk de la ràdio pública nord-americana).

"Érem conscients que després de Fiat Lux hi havia unes expectatives i que havíem de defensar una carrera que ja havia arrencat, però hem intentat que aquest pensament no interferís en el procés creatiu –explica Marta Torrella–. Tot i que sí que ens hem posat més pressió a l’hora de prendre algunes decisions, com qui produiria el disc o en quin segell es publicaria".

Obrint més portes

El primer dubte es va resoldre per la via dels fets i les Tarta Relena van acabar produint el disc elles mateixes. "Com que no teníem clar a qui podíem confiar la producció, vam anar fent amb la idea de demanar ajuda quan ja no poguéssim anar més enllà, però vam acabar arribant fins al final". I pel que fa a la discogràfica, aquí sí que el salt va ser producte d’una decisió meditada. "Fins ara havíem treballat amb Indian Runners i La Castanya i ens havíem sentit molt còmodes –apunta Helena Ros–, però aquesta vegada volíem intentar arribar a un públic diferent que ens pogués obrir més portes a escala internacional. I hem trobat el segell francès Legacy, que edita coses bastant específiques, d’estil més arty i experimental, i que encaixava bastant bé amb el que buscàvem".

És pregunta no s’allunya, en qualsevol cas, del camí que va temptejar Tarta Relena en les primeres gravacions i que ja va trepitjar amb força a Fiat Lux. Aquí s’hi manté l’aposta per la diversitat lingüística (hi ha cançons en català, castellà, llatí, italià, grec clàssic i romanç), la gestió de múltiples referències i fonts d’inspiració en l’expressió poètica i el protagonisme de les veus en un paisatge sonor de textures electròniques que s’estén al minimalisme. La principal novetat cal buscar-la en el terreny conceptual, ja que les dues artistes han buscat aquesta vegada de forma deliberada una cosa semblant a un fil conductor que travessi tot l’àlbum.

El pensament tràgic

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Paradoxalment, tot plegat va començar amb la fabulosa cançó que tanca l’elapé, una mena de profecia apocalíptica anomenada Crit premonitori. "Havíem escrit aquesta cançó fa un parell d’anys i es va quedar al calaix –explica Torrella–. Quan vam començar a preparar el disc, vam recuperar-la i vam veure que hi havia una idea molt maca que podíem desenvolupar". "Ens agradava la idea d’aquell moment de lucidesa en què entens que tot el que passarà és necessari i inevitable i s’escapa del judici de si és una cosa positiva o negativa –afirma, en aquest mateix sentit, Ros–. I vam veure que hi havia diferents maneres i diferents perspectives de parlar d’aquesta temàtica, aquest pensament tràgic, i d’aquí en van anar sortint la resta de les cançons del disc".

Unes cançons que pouen de fonts tan diverses com la poesia de Safo (ja present en el seu aclamat Fiat Lux: "Per a nosaltres –diu Ros–, la seva obra és com un d’aquests llibres sagrats en què qualsevol pàgina, sigui quina sigui, conté un missatge rellevant que et fa reflexionar sobre el moment que estàs vivint"), el Dies Irae del frare medieval Tomàs de Celano, la història bíblica de Jeftè, el cine de l’indi Chaitanya Tamhane i les sondes robòtiques Argo d’investigació oceanogràfica. Que de la barreja de tot plegat en surti una música tan emocionant és un petit miracle. "Hi ha molta feina d’anar destil·lant coses perquè no acabi sent un bunyol", asseguren enmig de rialles les integrants de Tarta Relena.