William Kentridge anima la ‘Desena’ de Xostakóvitx

El polifacètic artista William Kentridge (Johannesburg, Sud-àfrica, 1955) va tornar al Liceu ahir i avui. Després de la seva versió de Wozzeck, aquesta temporada penetra en la Desena Simfonia de Xostakóvitx amb un film animat que interpreta en directe l’Orquestra Simfònica del Liceu, dirigida per Josep Pons, que tan bones crítiques ha rebut en la inauguració de la temporada per la seva versió de Lady Macbeth de Msenk del mateix compositor.

Creada després de la mort de Stalin i després de vuit anys sense crear simfonies per haver sigut censurat per fer música "formalista", el músic rus aprofita aquesta obra simfònica per retratar i ridiculitzar el dictador. Titulada Oh to believe in another world, en aquesta versió animada per Kentridge "ressonen temes actuals", va assenyalar l’artista al Liceu. "A ningú se li escapen els intents de Putin per recuperar i blanquejar la imatge de Stalin", va dir Kentridge. El seu film és un tribut a Xostakóvitx i una crida contra l’oblit. "A Sud-àfrica, la història està començant a desaparèixer dels llibres a les escoles. Passa el mateix amb la música abstracta com la de Xostakóvitx, que conté tanta història".

Kentridge, que ha viscut sempre a Johannesburg, és crític amb la situació del món i les seves desigualtats. El tracte que reben els migrants arribats de l’Àfrica l’inquieta. "Europa és egoista, es va enriquir amb el colonialisme i ara no vol migrants. Les seves ciutats van florir durant segles gràcies a les colònies i al tràfic d’esclaus, i ara els tanquen les portes". Tot i així, i malgrat els desafiaments del món actual, mai perd l’esperança. Més que en utopies, creu en "les petites coses que cadascú pot fer per millorar la nostra societat", assenyala l’artista, que cada vegada se sent més còmode en projectes musicals i estrenarà una versió d’Orfeu de Monteverdi el 2026 a Anglaterra.

Personatges com a titelles

Concebut com un collage on apareixen personatges que es mouen com a titelles en un espai creat amb cartró i fotografies, el film reflecteix la tensa relació amb el poder que va mantenir Xostakóvitx i els somnis trencats de tota una generació que va creure en la revolució. Una utopia fracassada en què la música de Xostakóvitx es va enfrontar al poder estalinista, les purgues del qual van eliminar més de 30 milions de persones.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Xostakóvitx, que va veure morir molts dels seus amics i com n’empresonaven d’altres injustament, va sobreviure a Stalin, qui va morir el 1953, el mateix any en què es va interpretar per primer cop la seva Simfonia número 10.

El film creat per Kentridge comprèn quatre dècades de la història de l’URSS. Va de les il·lusions i esperances de la Revolució russa al fracàs de les utopies. Recorre des dels anys 20 del segle passat fins als 50, destacant moments clau de cada dècada: la mort de Lenin, el suïcidi de Mayakovski, l’assassinat de Trotski, la mort de Stalin. Ara, 71 anys després, la mirada de Kentridge adverteix del perill d’oblidar el passat. "El més complex va ser editar el film. El decorat tenia uns 30 centímetres d’altura, però els intèrprets en mesuraven 170. Però també trobar l’equilibri entre imatge i música: decidir quan havia de tenir protagonisme la pantalla i quan la feina de l’orquestra", va explicar l’artista. "La tensió entre art i poder és el tema principal, però quan entrem a l’estudi tot això es dissol i has de fer front a qüestions pràctiques per veure com aconseguir-ho".