Un documental narra la massacre de Hamàs al festival israelià

We will dance again (Tornarem a ballar), el documental de Yariv Mozer sobre la massacre perpetrada per membres de Hamàs al festival Nova el 7 d’octubre de l’any passat, en l’origen de l’actual conflicte entre Israel i Hamàs, no podria haver-se realitzat sense les imatges gravades amb els seus mòbils per les víctimes i pels seus botxins. Al marge de la matança, que el documental reflecteix en tota la seva cruesa –hi ha moments en què resulta difícil continuar mirant la pantalla–, hi ha una sensació que s’estén durant el metratge, que ens movem en un món en el qual tot queda atrapat en la funció vídeo o foto de mòbils i a les xarxes socials.

Els terroristes es fan selfies per presumir dels seus "trofeus de caça" i es graven mentre corren darrere d’un jove israelià i li disparen amb el seu fusell. Les víctimes es van fer també selfies quan xiulaven les bales per sobre dels seus caps o estaven atrapats dins d’un minúscul refugi antiaeri, i van gravar vídeos mirant com els coets començaven a sobrevolar el cel.

En una imatge realment extrema, una jove es va tancar dins d’un refrigerador al festival i es va filmar mentre a fora se sentien els membres de Hamàs acostant-se. En el territori de la impunitat de les imatges som capaços de registrar i documentar el nostre patiment i, en aquest cas, la proximitat de la mort.

Els supervivents

Mozer utilitza aquest ingent i dolorós cúmul de material registrat en estat de pànic i entrevista dues dotzenes de supervivents. Si les imatges són aterridores, les confessions poden arribar a superar-les. El tràgic context s’explica ràpid per donar veu de seguida als joves que en van sortir vius. Tot va començar a les 06.29 hores del 7 d’octubre, quan els assistents al festival de música trance van començar a veure andanades de coets que solcaven el cel en direcció a Israel. La festa se celebrava en un terreny massa a prop de Gaza, una cosa que ja es va qüestionar quan van passar els fets i que una de les entrevistades comenta: "És una bogeria que organitzin una festa tan a prop de Gaza. Poden tirar un coet", es va dir a si mateixa a l’arribar al festival.

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

Dels 3.500 assistents a l’esdeveniment, 364 van ser assassinats, 44 segrestats i hi va haver centenars de ferits. Les imatges no deixen lloc a dubtes. Una massacre en tota regla. Però, ¿com viuen ara els supervivents? ¿Com afrontar el record d’un d’ells, que creia estar envoltat de gent que es feia la morta i aviat es va adonar que tots eren uns cadàvers?

Qui explica aquesta experiència és l’Eitan, de 28 anys: "Em submergeixo en aquests records per error. Estic intentant descobrir qui soc ara". En el relat l’acompanyen la Noa, agent de dj; el Noam, model, i la Lali, de 20 anys. Un noi diu que havia acceptat la mort, es va dir a si mateix que havia tingut una bona vida, però finalment va aconseguir salvar-se. L’Elinor, mare soltera, va ser la que es va amagar al refrigerador. Creia que s’havia quedat adormida, però en realitat s’estava asfixiant per la falta d’aire. Va obrir la tapa, va veure un cadàver a terra i va tornar a tancar-se. El record del seu fill petit la va mantenir viva.