Una aposta per la pista de ball

Quatre d’aquests temes han vist la llum en els últims mesos i apareixen amuntegats al final d’aquest Tension II: tres notables featurings amb destí a àlbums aliens, parlem de Dance alone (cita amb la seva compatriota Sia), la trotadora Midnight ride (compartida amb el cantant country sud-africà Orville Peck i el bruixot electrònic Diplo) i la immersió rave d’Edge of Saturday night (amb The Blessed Madonna), així com l’avançament del més aviat ximplet My oh my, en el qual Kylie s’alia amb Bebe Rexha i Tove Lo.

Ara, els focus se centren en el nou senzill Lights camera action, un tema molt eficaç, d’electrònica gruixuda, tacte sever i tornada ganxo reduïda a les paraules expeditives que li donen títol. En realitat, es fa curt amb els seus només dos minuts i 42 segons de durada, coses de l’actual cànon viral.

Armadura Gaultier

El fons líric d’aquesta peça és pur Kylie, la diva libidinosa que et convida dolçament a traspassar les línies vermelles de la seducció: "Em veig estel·lar aquesta nit / La meva armadura és de Gaultier / [...] / Posem-nos pecaminosos aquesta nit". En aquest imaginari hedonista, com si estigués sempre a punt de portar-te a l’hort, es va assentar la veu de Can’t get you out of my head fa ja molt, quan es va adonar que modificar la seva identitat a certes altures (aquella indie Kylie que el 1995 va cantar amb Nick Cave el posterior i fallit Impossible princess) no era tan senzill com podia semblar.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

Però Tension II afila angles en matèria de so i producció. Si Kylie Minogue portava associada certa aura d’innocència en els seus arts pop, aquí se la veu a gust sobre trames electròniques més dures, amb ressonàncies de l’EDM dels noranta i els dos mil. En són exemples números com Kiss bang bang i Diamonds, amb les seves pujades i les seves caigudes seques, i la dinàmica vagament enrarida de Hello (harmònicament, hereva de Padam padam).

Excepcions són Taboo, amb el seu flashback a l’estil d’ABBA-Madonna, i el Dance to the music, tema digne dels temps de Fever (2001). Material, en conjunt, una mica inferior al primer àlbum Tension, però prou consistent per continuar estirant fins a l’infinit la invitació de Kylie Minogue a la pista de ball.