Jorge Ponce: "N’hi ha que han perdut més que ‘El hormiguero’ amb l’arribada de ‘La revuelta’

Quan comences a veure Medina, el estafador de famosos no pares de preguntar-te: ¿és una broma o és de veritat? Tregui’ns de dubtes.

És una pregunta que entenc que li sorgirà a qualsevol que la vegi. Primer, perquè jo tinc unes connotacions de persona de qui no et pots fiar un pèl. Però una cosa que em feia il·lusió d’aquest projecte és que la història és real. El que passa és que soc un idiota que porta una investigació, torno boig l’equip i les coses que genero són més còmiques. Però el cas, els girs que hi ha, la investigació, són de veritat. És un true crime sobre comèdia. A més, ens interessava explicar-ho així, perquè recordem que el que fa aquest senyor és treure 20 euros als famosos, tampoc és cap malvat. L’objectiu de trobar aquest geni de l’estafa és dir-li que és molt bo en el que fa. La seva estafa és de pocs diners i la fa als famosos. ¡Als famosos se’ls ha de treure tot els diners que es pugui, incloent-m’hi a mi!

¿No ha colat cap actor en aquest equip que es desespera quan la investigació no avança?

No. De fet, el problema més gran que hem tingut amb aquest projecte és que n’hem hagut de treure alguns girs perquè si no l’espectador no se’ls creuria. Ens van passar coses tan inversemblants que vam pensar que si les posàvem no se les creuria ni Déu.

¿Durant el rodatge van témer moltes vegades no poder tirar endavant el projecte?

Sí. Pensa que quan vam començar la producció no teníem el final, no sabíem si trobaríem aquest senyor o no. Hem tingut molta sort amb les coses que ens han passat, ens surten nous enemics que ens porten a un altre lloc, i ha sigut genial que tot això passés mentre produíem el documental.

També van haver de sortir del pas quan Mediaset es va negar a cedir-los imatges dels seus programes. I saben treure partit humorístic al tema.

Si has vist el que he estat fent a La resistencia i ara a La revuelta, et deus haver adonat que em semblen molt interessant els processos de producció d’un programa d’entreteniment, les barreres que tenim al no poder ensenyar marques, no tenir els drets per emetre alguna cosa... Si fas un acudit sobre el fet de no poder emetre certes imatges, com que li dones la volta al tema, l’espectador mitjà ho entén. A mi l’univers meta m’agrada molt i ho intento posar en quasi totes les coses que faig.

¿Hi ha famosos estafats que s’hagin negat a admetre-ho en el documental?

Sí. Dos o tres que ens van demanar expressament no aparèixer ni esmentar que els havia passat. La majoria, com que la quantitat econòmica que els van estafar és petita i l’estafador ho fa molt bé, s’ho pren amb molt sentit de l’humor.

¿Com valora la politització que es va fer del fitxatge de La revuelta per TVE?

Notícies relacionades

Una aposta per la pista de ball

Joni Mitchell, una deliciosa lliçó de vida

Ven molt més el fet que hi ha una trama política, una guerra entre programes i blocs ideològics, que no pas el simple fet que una cadena pública hagi decidit rejovenir el seu públic, com està passant, canviar una mica el to i apostar per un nou projecte. Ens va sorprendre i, abans que s’emetés La revuelta, ens va molestar una mica perquè no tenia res a veure. El que passa és que nosaltres no som gaire d’enfadar-nos. Hem tingut molta sort, perquè hem arrencat amb molta acceptació, i això tampoc s’ho esperava ningú. Una de les coses bones que té que tanta gent vegi el programa és que el públic se’n pot adonar que pràcticament no és polític, i d’aquesta manera es desactiva l’estratègia mediàtica que s’ha muntat entorn del programa.

Però sí que han fet acudits sobre l’actualitat política.

Tampoc donem l’esquena a la realitat política, i si està passant alguna cosa, es pot fer un acudit sobre el que sigui, com els que jo he fet sobre Ábalos. A cada un se li pot intuir o veure més o menys clara la seva posició ideològica, i em sembla que això és saníssim. Però ha sigut la tempesta perfecta: hi ha un programa molt gran, El hormiguero, i sembla que nosaltres anem a per ells, quan en realitat competim també contra la resta de programes que hi ha a la mateixa hora. Crec que n’hi ha d’altres que han perdut encara més amb la nostra arribada. ¡Mira el que va passar amb Babylon!