Dorian, diàleg per sobreviure

Ell, veu cantant; ella, Belly Hernández, cors i teclats, són els caps de l’artefacte de pop electrònic que va sobreviure a la seva ruptura a força de «diàleg» i d’uns companys de banda que es van mantenir «sempre en la distància adequada», com van exposar en l’entrevista prèvia al xou que obre una nova temporada dels concerts secrets i íntims mensuals organitzats per EL PERIÓDICO, Occident, Alhambra i el grup Clipper’s. Un esdeveniment que es va convertir en una bona passarel·la perquè aquest fill en comú anomenat Dorian s’animés a compartir els primers passos petits d’alguns dels nous temes del (molt) autobiogràfic Futuros inciertos, ja que, de fet, és un format que hi convida, perquè ja ho van fer altres artistes que han passat per aquest cicle de concerts sorpresa, com Alizzz.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Perdó i retrobament

En definitiva, Dorian va presentar un grapat de cançons basades, queda clar, en fets reals –es va estrenar la crepuscular Elegía– i que posen una mica de llum en la foscor a través del perdó i el retrobament. Per cert, Dorian també va animar els fans presents a retrobar-se en sales de concert, on faran bona part de la gira que ve, ja que «sense aquest teixit, l’underground se’n va a la merda». Els barcelonins van acabar la breu vetllada amb Dual, aquest cant a la llibertat de cadascú perquè estimi com li doni la gana i a qui vulgui, i amb aquest himne contagiós que s’expandeix amb la mateixa força de sempre entre el públic anomenat Cualquier otra parte.