Radvanovsky i Beczala, junts per Puccini

Hi ha esperança, perquè l’esplèndida vetllada estrenada ahir a la nit al Liceu es repeteix diumenge: el primer homenatge a Giacomo Puccini amb què el Gran Teatre commemora el centenari de la mort del compositor a càrrec de Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala. Dues de les veus més estimades pels liceistes tornaven a l’escenari de la Rambla, ara junt amb la Simfònica del Liceu –sota la direcció de Keri-Lynn Wilson– amb àries i escenes de grans hits puccinians.

En gairebé dues hores d’alta intensitat la soprano nord-americana i el tenor polonès van demostrar ser, una vegada més, dues estrelles en aquest repertori. Després del Preludi simfònic en la major, obra d’un Puccini de l’època del conservatori, Beczala va obrir el foc amb una intensa "Donna non vidi mai" de Manon Lescaut, el primer èxit del compositor italià, abans que Radvanovsky despentinés el públic amb el seu torrent vocal a "Sola, perduta, abbandonata", la primera part de la qual va arribar en un tempo soporífer. Després d’una anodina versió de l’Intermezzo de la mateixa òpera va arribar el torn de Tosca, obra que els dos cantants coneixen fil per randa i amb les seleccions de la qual van fer vibrar un públic entregadíssim, sumant a l’excelsa entrega vocal moviments que feien més creïble el drama. D’aquest grup va destacar un "Vissi d’arte" fabulós en la veu de Sondra Radvanovsky, ària que fa anys que la cantant ha fet seva.

Després de la pausa va arribar la sorpresa, ja que es van escollir diversos moments de la popular Bohème per continuar amb l’homenatge, un títol els protagonistes del qual, Mimì i Rodolfo, solen associar-se a veus més fresques, amb permís de Freni i Pavarotti, és clar. En tot cas, aquests dos joves bohemis van sonar com or pur gràcies a la sapiència expressiva i a la solidesa tècnica dels dos divos. L’experiment va resultar commovedor.

Després de La tregenda, peça instrumental de Le villi, la primera i fracassada òpera de Puccini, va arribar el torn de les dues àries més conegudes de Turandot, obra pòstuma del músic de Lucca, una "In questa reggia" absolutament espectacular en la veu de Radvanovsky, i un "Nessun dorma" perfecte per un emocionant Beczala: en les dues peces, això sí, es va trobar a faltar el cor.

Va acomiadar el programa l’ària de Cio-Cio San i el duo que conclou el primer acte de Madama Butterfly, deixant al públic sense alè davant tanta demostració de talent malgrat unes propines, tot i que aclamades, molt fora de lloc..

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Sondra Radvanovsky & Piotr Beczała

Gran Teatre del Liceu (24/10/2024)